L’artista, fotògraf i teòric barceloní Joan Fontcuberta Villà té una carrera prolífica i fecunda, a més de farcida de premis com el Nacional de fotografia i assaig, la medalla David Octavius Hill o el premi Hasselblad. Ara, ens ofereix una part de la seva feina com a artista fotogràfic en dos formats diferents: el llibre ‘HeghDI’ vem ghaH, tu’lu’ Dinosaur’ i l’exposició “Jardins de pols”. De tot plegat ens en ve a parlar al ‘Plaça Tísner‘.
Veritables rèptils de mentida
Al llibre ‘HeghDI’ vem ghaH, tu’lu’ Dinosaur’, publicat per edicions Dalpine, Joan Fontcuberta recupera algunes de les fotografies de dinosaures que ha fet al llarg de 30 anys de carrera en un volum escrit en klíngon, l’idioma inventat de la sèrie ‘Star Trek’. El títol ‘HeghDI’ vem ghaH, tu’lu’ Dinosaur’ es traduïria com ‘Quan va despertar, el dinosaure encara era allà’, i remet al famós conte de l’escriptor hondureny Augusto Monterroso.
Amb aquest llibre, Joan Fontcuberta reflexiona, una vegada més, sobre els límits entre la realitat i la ficció, la veritat de l’objecte fotografiat i la mentida de la fotografia. Mentre que algunes de les imatges ens mostren dinosaures de plàstic i animatrònics en museus o parcs d’atraccions, les més recents inclouen la intel·ligència artificial, un recurs que per Fontcuberta no és un risc sinó una eina més per a la seva feina com a artista fotògraf.
Retratar el pas del temps
La galeria Àngels Barcelona acull, fins al 4 de novembre, la mostra “Jardins de pols“. En aquesta exposició, Joan Fontcuberta rescata fotografies de paisatges realitzades a principis del segle XX i malmeses pel pas del temps, i les confronta amb retrats dels microorganismes que se les estan menjant. A continuació, ens mostra una sèrie de fotografies que recreen flors i plantes amb l’ajuda de la intel·ligència artificial.
Del diàleg entre un segment de l’exposició i l’altra en sorgeix una reflexió al voltant del caràcter temporal de les fotografies analògiques, que noten els estralls del temps com els organismes vius. En contrast, les imatges digitals, les que fem amb les càmeres dels mòbils, per exemple, semblen instants congelats en el temps i, per tant, no envelleixen.
El “mosaic” de Joan Fontcuberta
- Un objecte: la càmera. Ja sigui analògica, digital, compacta o incrustada en el mòbil, el Joan ha reflexionat sobre els usos de la fotografia en un món cada cop més audiovisual.
- Una feina: la de publicista. Durant uns anys va treballar a l’agència de publicitat Danis, on va aprendre a sintetitzar tot un discurs en un eslògan o una imatge.
- Un personatge: Ximo Berenguer. El 2017, va inventar-se la història d’un fotògraf valencià que havia documentat l’escena cultural catalana dels 70… i més d’un mitjà de comunicació s’ho va empassar.
- Una obra d’art: ‘El món neix a cada besada’, aquest fotomural realitzat pel Joan i el ceramista Antoni Cumella i Vendrell s’ha convertit en una de les grans atraccions de la plaça d’Isidre Nonell, al Gòtic.
- Un projecte: en realitat, dos. Per una banda, el Joan exposa a la galeria Àngels Barcelona la mostra “Jardins de pols”. I, per l’altra, ha publicat un nou llibre amb l’editorial Dalpine… però deixarem que sigui ell qui ens en digui el títol.
- Una plaça: la de Sant Felip Neri, al Gòtic. La plaça més estimada pels nostres convidats, i també una de les més fotografiades de Barcelona…
