El cineasta Jaume Balagueró ha trepitjat el programa ‘Terra fèrtil‘ per parlar de la situació del cinema actual, del terror i de mecanismes del cervell que ens traeixen i ens fan pensar en allò sobrenatural. “M’encantaria tenir una experiència paranormal”, ha confessat. El problema, assegura, és que no hi creu. “Tinc una ment molt racional i crec que tot té una explicació”. Ha posat com a exemple els “déjà vu”, aquella sensació d’estar vivint una situació per la qual ja havies passat: “No deixa de ser un error de les neurones”.
Balagueró és un dels màxims exponents del cinema de terror català i barceloní i amb un univers propi que ha esperonat el gènere a casa nostra. La passió pel gènere li ve de petit quan ja era molt aficionat a la fantasia, al terror i a allò desconegut. Explica que la pel·lícula que el va esperonar a convertir-se en cineasta va ser ‘El otro’ (1972), una pel·lícula de terror psicològic protagonitzada per dos germans bessons que practiquen jocs perillosos. “Em va impactar moltíssim i va ser quan vaig dir: ‘jo vull fer pel·lícules com aquestes'”.
Tot i les històries terrorífiques que acostuma a narrar, Balagueró explica que rodant les pel·lícules, “l’equip s’ho passa molt bé”. El procés de creació d’un film, creu, és com un joc comparable al que els nens fan amb els vaquers i els “clicks” però “més sofisticat i més car”. “Els que fem pel·lícules no deixem de ser nens que no es conformen amb haver deixat de ser-ho i volem seguir jugant”, considera.
Una filmografia molt lligada a Barcelona
Nascut a Lleida i criat a Barcelona, Balagueró va presentar les seves credencials ja amb els seus primers treballs, i ben aviat va situar Barcelona com a escenari terrorífic per al setè art internacional: des dels carrers grisos i humits d”Els sense nom’ (1999) o ‘Darkness’ (2002) fins als racons més inquietants de l’edifici de l’Eixample de ‘Mentre dorms’ (2011).
Amb la saga ‘REC’, codirigida amb Paco Plaza, el terror arriba al seu paroxisme i, de sobte, públic d’arreu del món comença a passar por amb un títol de baix pressupost, rodat en un edifici de la rambla de Catalunya.
Marxar als Estats Units? “Jo estic molt bé aquí”
Tot i que moltes de les pel·lícules de Balagueró s’han estrenat amb èxit als Estats Units, el director no es planteja fer el pas i anar a rodar allà. “Jo estic molt bé aquí, amb la meva família, i tinc clar que sol no marxaria”. Explica que el procés de creació d’una pel·lícula pot allargar-se més d’un any, massa temps —a parer seu— per estar separat dels seus fills: “Hauria de ser una cosa molt important per fer aquest pas i hauria de marxar amb tota la família”.
