La tradició de la Setmana Santa també es pot viure en català, tot i que l’influx del castellà sigui força viu. És per això que aprofitem que som en aquest període per recordar el lèxic concret en català perquè viure la Setmana Santa en la nostra llengua no sigui un viacrucis.
La “confraria” porta ena
Un dels dubtes més estesos del vocabulari de Setmana Santa és el mot confraria. En castellà és cofraría i sovint hem sentit com en català no hi afegíem una ena que sí que porta. Les confraries de Pasqua són associacions de fidels amb finalitat religiosa que participen en els actes litúrgics i piadosos d’aquests dies i especialment concorren a la processó de Divendres Sant.
Però no totes les confraries són només de Setmana Santa, també són associacions de persones laiques, tot i que estan unides amb un origen religiós pel que fa a la unió, ajuda mútues, defensa d’interessos, normalment d’algun ofici en concret. La més coneguda és la confraria de pescadors.
Una confraria també s’anomena germandat o congregració. Els membres d’una confraria són els confrares o confraresses, també hi ha el confrare o confraressa major. Alhora, si parlem de germandat o congregació tindrem germà o germana major i també congregant.
Dies de la setmana majúsculs
Durant la Pasqua els dies de la setmana els endiumengem amb la majúscula perquè esdevenen festivitats, en aquest cas amb motiu religiós.
Diumenge de Rams
Dijous Sant
Divendres Sant
Dissabte Sant
Diumenge de Ressurrecció
Dilluns de Pasqua (Pasqua Florida)
La processó de paraules per Setmana Santa
Hi ha un bon seguit de mots que permeten narrar les processons, que són l’esdeveniment solemne i característic de la Setmana Santa. En català en diem natzarè o natzarena del penitent que fa processó vestit amb una túnica morada i amb el cap cobert amb una cucurulla o cucurutxa. Durant la processó es van portant els diversos esdeveniments notables que explica la Bíblia sobre la passió de Crist, cada representació d’aquestes s’anomena pas. Els passos els porten a coll o damunt les espatlles els portants (en castellà costaleros), que són les persones voluntàries que les van transportant.
En algunes processos hi ha els armats, també anomenats manaies o estaferms. Són els participants que van vestits de soldats romans.
Un dels camins tradicionals de les processons és el Via Crucis. És per fer devoció commemorativa dels passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. Aquesta expressió ha donat lloc a les frases fetes Passar un viacrucis, passar un calvari, que signifiquan travessar un moment difícil, un tràngol.
Un dels càntics religiosos que podem sentir per Setmana Santa és la saeta, que encara que no estigui recollida al DIEC sí que ho està al Termcat. Es tracta d’un cant flamenc religiós sense acompanyament musical i que es va cantant als diferents passos.
El misteri d’escriure “ressuscitar” i altres paraules
Hi ha paraules que místicament i metafísicament són complexes, i que alhora tampoc no són fàcils d’escriure. És el cas de ressuscitar, que ens pot portar a error perquè com que tenim la paraula resurrecció, la variació de les esses i la combinació sc ens pot fer perdre la fe en la llengua.
Altres paraules, també de Setmana Santa, posen a prova la nostra escriptura, són crucificar, crucifix i crucifixió. També estendard, que és l’ensenya que porten les corporacions religioses i civils durant les processons.
Quan ja ho havíem vist tot, desfila la ela geminada
Algunes paraules importants de les processons de Setmana Santa discorren amb ela geminada. Cal recordar-les també: flagel·lar, flagel·lació, pal·li, etc.
