Fa set mesos que dorm al ras, dins d’una tenda de campanya flanquejada per dues cadires de rodes. El Miguel, de nom complet Antonio Miguel Santiago Alberola, té 36 anys i una paràlisi cerebral infantil. Relata que vivia en una habitació de lloguer i treballava eventualment a l’ONCE, però durant la pandèmia del coronavirus va quedar-se al carrer. Ara subsisteix gràcies als veïns del Poblenou. El cas obre una gran pregunta: Què falla perquè algú amb aquestes necessitats acabi sense llar?
Les entitats que ha consultat betevé ho tenen clar: la societat no està preparada per fer front a realitats com aquesta i falten recursos específics per a persones molt vulnerables, com el Miguel. “El meu dia a dia és molt dur, passant fred, gana i de tot… […] M’espavilo com puc!“, explica. Afirma que ara no rep cap ajut més enllà del cop de mà del veïnat. “Li baixem un plat de menjar, alguna manta… però poca cosa més podem fer per a ell“, lamenta Sara Garre, veïna del barri.
“Un alberg no és un recurs per a algú amb diversitat funcional”
Els Serveis Socials de l’Ajuntament fan seguiment del cas i, segons el consistori, recentment se li ha ofert un allotjament d’emergència i l’ha rebutjat. El Miguel ho reconeix i, diu, als albergs per a persones sense llar no s’hi sent còmode. Arrels Fundació critica que falten recursos dissenyats per al col·lectiu i que, per tant, puguin cobrir les seves necessitats. “Un alberg no és un lloc per a una persona amb diversitat funcional. Quins serien els recursos ideals? Recursos especialitzats”, rebla Laia Vila, cap de la Llar Pere Barnés d’Arrels.
La manca de feina, un dels detonants
Perquè el cas del Miguel no és aïllat. Ho assegura la Federació Ecom, que treballa amb persones amb discapacitat física. Segons l’organització, la covid-19 ha reduït les opcions laborals del col·lectiu: ha caigut la contractació i també el salari mitjà. I si no hi ha feina, lamenten, tot trontolla. Segons Mireia Martínez, del Servei d’Inclusió Laboral d’Ecom, estan en una situació “molt fràgil i cau el més bàsic, com l’habitatge o l’alimentació”. “Si arribem a aquest punt és perquè hi ha moltes coses que fallen. No ho hem fet prou bé, ni les entitats, ni les empreses, ni les administracions públiques”, critica.
