Un estudi de l’Ajuntament de Barcelona quantifica per primera vegada el greuge econòmic que assumeixen les persones amb discapacitat que viuen a la ciutat i les seves famílies. L’estudi, pioner a Catalunya i també a l’estat espanyol, quantifica entre els 17.7000 i els 41.200 euros anuals de mitjana el sobreesforç econòmic que han de fer. La presentació de l’estudi s’ha fet coincidint amb el Dia Internacional de la Discapacitat.
L’estudi ha tingut en compte tant els costos directes com els indirectes que assumeixen les persones amb discapacitat. Els costos directes són aquells derivats de l’atenció personal que assumeixen la persona i la seva família, com ara adaptar l’habitatge. En canvi, els costos indirectes són els que resulten de posar un valor econòmic a la pèrdua d’oportunitats que es deriven de la discapacitat, com assolir un menor nivell d’estudis, tenir menys ingressos laborals, que també afecten el cuidador principal d’aquella persona (normalment una dona) si ha de deixar de treballar, reduir la jornada laboral, o té menys temps de lleure. Una vegada comptabilitzats aquests costos se’n resten els beneficis, és a dir, els ingressos que s’obtenen mitjançant ajuts, deduccions o prestacions.
En tot aquest càlcul també s’estableixen 13 perfils diferents de discapacitat, tres nivells de discapacitat física, tres de discapacitat intel·lectual, dos de discapacitat visual i dos més d’auditiva, i tres de trastorns mentals. Així, el greuge econòmic més elevat correspon al tercer nivell de discapacitat física (95.312 €), seguit del tercer nivell del trastorn mental (83.557 €), i el menor és la discapacitat auditiva que utilitza la llengua de signes (24.303€). Pel que fa als costos directes, és a dir, la despesa que assumeix la persona amb discapacitat i la família, l’import més elevat també és per al tercer i el segon nivell de discapacitat física (40.425€ i 31.673 €), seguit del tercer nivell de trastorn mental (28.670€).
Mesures per reduir el greuge econòmic
La presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), Marga Marí-Klose, ha assegurat que l’Ajuntament se sent interpel·lat per aquestes dades i que promourà polítiques per reduir aquest greuge. En aquest sentit, Marí-Klose recorda que ja s’estan fent passos, com destinar un 5 % de les promocions d’habitatge públic a projectes d’autonomia personal, un descompte del 43 % en la tarifa dels centres esportius municipals i d’entre el 50 i el 75 % en els centres cívics, i la reserva del 2 % d’aforament en teatres, museus i auditoris amb entrades a un preu de tres euros, dins del programa Apropa cultura.
A Barcelona viuen 137.832 persones amb el certificat de discapacitat, fet que representa el 8,5 % del total de la ciutat. La taxa d’activitat laboral que tenen és només del 35 %, molt per sota del 81 % de la resta de la població.
