Les persones que viuen al carrer són un dels col·lectius que més pateixen l’arribada de l’estiu i les altes temperatures. Arrels Fundació, que assisteix persones sense llar, alerta que estan més exposades al sol (i també a les cremades i insolacions) i, a més, recursos municipals com els refugis climàtics no són, per a ells, una solució. A això s’hi suma que molts serveis d’ajuda privats tanquen per vacances.
Pedro Gómez va viure més de vuit anys al carrer i recorda els dies d’estiu com els pitjors de l’any. “A l’hivern, si tens roba no passes fred, però a l’estiu no et pots tapar ni ficar-te enlloc”, explica. Els refugis climàtics que habilita l’Ajuntament no estan pensats per a aquest col·lectiu, que acostuma a moure’s amb totes les seves pertinences. És difícil accedir-hi amb un carretó i, sovint, només “t’hi pots ficar una estoneta”.
Serveis tancats per vacances
A la dificultat per entrar als refugis s’hi suma que, a l’agost, molts dels recursos privats que atenen les persones sense llar tanquen i això els obliga a desplaçar-se per la ciutat per rebre ajuda. “Al matí han d’anar a esmorzar a un lloc, s’han de canviar de roba en un altre, les dutxes són en una altra zona de Barcelona i a l’hora de sopar o dormir també s’han de desplaçar”, explica Beatriz Fernández, d’Arrels Fundació. Això fa que hagin de caminar grans distàncies per la ciutat, sota el sol i exposats a les altes temperatures. “Quan es tracta de persones que, per edat o per salut, tenen una situació delicada, es complica moltíssim”, diu Fernández.
Per tot això, ja fa temps que Arrels Fundació proposa crear centres més petits i repartits per la ciutat on les persones sense llar puguin ser ateses amb un servei de més proximitat. Tot i això, argumenten que aquestes mesures no solucionen el problema i calen polítiques que mirin a llarg termini.
