Vall de la Mort
La Vall de la Mort, a Califòrnia, és el punt més tòrrid de la Terra

Un dels efectes del canvi climàtic és l’augment de fenòmens cada vegada més extrems, un fet que implica la freqüent superació de rècords de les diverses variables meteorològiques. Un exemple clar i proper és l’Observatori Fabra de Barcelona, on els darrers mesos i anys no paren de batre’s rècords, sobretot en el cas de la temperatura i la precipitació.

L’arxiu de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM)

L’OMM valida i duu el registre oficial dels fenòmens extrems que han batut rècords a escala regional, hemisfèric i mundial, i que estan associats a una sèrie de condicions meteorològiques específiques.

Actualment, l’arxiu registra valors extrems de temperatura, pressió, precipitació, calamarsa, pedra, vent i llamps, així com en relació als tornados i als ciclons tropicals.

Tots els rècords poden consultar-se a través de la xarxa, on es poden realitzar cerques per regions i variable meteorològica.

146 graus de diferència entre la temperatura mínima i màxima planetària

  • Temperatura màxima absoluta: 56,7 ºC a Furnace Creek, vall de la Mort (Califòrnia) el 10 de juliol del 1912. Durant molts anys es va considerar que el rècord corresponia a 58 ºC, anotat a El Azizia (Líbia). La revisió per part del comitè d’investigació de l’OMM els anys 2010-2012 va desestimar-lo, justificant errors d’instrumental, mala lectura per part de l’observador meteorològic i pel fet de tractar-se d’una estació emplaçada en un indret poc representatiu de la zona.
 La vall de la Mort està enfonsada per sota del nivell del mar fins a un màxim de 85,5 m a Badwater. No gaire lluny d’aquest indret hi ha l’observatori meteorològic de Furnace Creek

Rècords de pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica normal a nivell del mar és de 1013 hPa.

El valor més alt de pressió atmosfèrica reduïda a nivell del mar està compartit entre dues localitats, una situada a poca altura (menys de 750 metres sobre el nivell del mar) i l’altra situada per sobre aquest cota. El perquè rau en la dificultat de reduir correctament al nivell del mar els registres de pressió d’observatoris de muntanya.

El valor més baix mai anotat de pressió atmosfèrica, excloent tornados, correspon als 870 hPa estimat el 12 d’octubre del 1979 a l’ull del tifó Tip (16,44 graus N, 137,46 graus E).

Rècords de precipitació global

En el cas de la precipitació convé separar els rècords en funció de l’interval.

  • A Barcelona hi cauen de mitjana uns 600 litres per metre quadrat en 12 mesos. El rècord de precipitació planetari anual correspon a un valor de 26.470 litres per metre quadrat, anotats entre l’agost del 1860 i el juliol del 1861, a Cherrapunji ( l’Índia).
  • Pel que fa al valor diari màxim de precipitació acumulada, consten els 1825 litres per metre quadrat recollits entre el 7 i 8 de gener a Foc-Foc (illa de la Reunión).

Es tracta d’un registre que multiplica per quatre el valor rècord en 24 hores anotat a Cadaqués, el 13 d’octubre del 1986, amb 430 litres per metre quadrat, o els 336 litres per metre quadrat acumulats en 24 hores el 29 de novembre del 2014 a l’estació del Meteocat del Parc Natural dels Ports.

  • La precipitació horària màxima mai anotada en un observatori meteorològic oficial correspon als 305 litres recollits el 22 de juny del 1947 a Holt, MO (els Estats Units). Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, el 12 d’octubre del 2016 van caure 133 litres a Cabrils (el Maresme).

La pedra més gran mai caiguda del cel

El 14 d’abril del 1986 al districte de Gopalganj, a Bangladesh, es va pesar una gran pedra d’1,02 quilos de pes, una brutalitat.

Ratxes de vent

La ratxa màxima de vent més forta anotada a la Terra és de 407,52 km/h. Aquest registre es va registrar a l’illa de Barrow, a Austràlia, el 10 d’abril de l’any 1996.

L’anemòmetre que va anotar aquest valor estava situat a 10 metres d’altura, seguint les normes de les estacions meteorològiques oficials.

Altres rècords curiosos

El web de l’OMM permet buscar els rècords meteorològics per continents i regions. Algunes dades són realment curiosess, com la de temperatura més baixa anotada a Àfrica: -23,9 ºC a Ifrane, al Marroc, localitat situada a 1.635 metres d’altura. Contràriament, la temperatura oficial més alta d’aquest continent correspon als 55 ºC de Kebili, a Tunísia.

En el cas d’Àsia és més que coneguda la temperatura mínima de la localitat de Verkhoyansk (Rússia), de -67,8 ºC el febrer del 1892 i del 1933.

L’OMM inclou també el rècord de calor relativament recent de la península antàrtica, concretament 18,3 ºC el dia 6 de febrer del 2020. La dada va ser reportada per l’estació meteorològica de l’estació científica Esperanza (Argentina), situada a 63,24º de latitud sud i a 24 metres sobre el nivell del mar.

També com a curiositat destaca la dada relativa al període eixut, sense precipitació, mai registrat. Es tracta d’una ratxa seca de 172 mesos, 14,33 anys, entre l’octubre del 1903 i el gener del 1918 a Arica, Xile.