És la bomba que va causar més estralls de totes les que van caure a Barcelona durant la Guerra Civil. L'obús va impactar en un camió que transportava explosius i que va multiplicar-ne els efectes. Es calcula que hi van morir unes 500 persones. Entre aquestes, el conductor del vehicle, l'oncle de l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell. Dels detalls del que havia passat, però, assegura que a la seva família se'n sabien pocs. FERRAN MASCARELL "Ells no van investigar mai, no sabien ni com posar-s'hi i és lògic. En general, el que manifesta és la dificultat que hi havia en les famílies perdedores per parlar-ne. A mi em va costar molt arrencar al meu pare i la meva mare què havia passat amb el seu germà, amb el germà del meu pare." Entre les víctimes, també hi havia l'àvia de l'Aurora i el Rafael, que va morir en el bombardeig del 17 de març del 38 davant la que aleshores era una caserna de carabiners. RAFAEL FERNÁNDEZ "Venien de comprar els tres fills amb la mare, i quan estaven arribant a la porta de casa, 'ui, m'he deixat l'oli, vaig a buscar-lo', i quan tornava cau la bomba i bé..." Igual que a la família Mascarell, expliquen que durant la postguerra a casa també eren reticents a parlar del que havia passat, però que amb els anys van anar-se obrint. A l'hora d'aconseguir informació de fora, però, denuncien que s'han topat amb moltes dificultats. AURORA FERNÁNDEZ "Han sigut molts anys que el meu pare i els meus tiets han estat mirant a veure si sabien alguna cosa, mai no han sabut res, era anar picant portes, totes eren tancades..." Com les seves, BTV ha pogut reconstruir fins a set històries personals més. Són només algunes de les milers de vides a què les bombes de la guerra van posar fi i des d'aquí continuem buscant-ne testimonis. Si algú vol participar en el projecte pot contactar a través del correu electrònic guerracivil@btv.cat.
A moltes cases, han estat les generacions posteriors, els néts o fins i tot els besntéts, els que s’han encarregat d’estirar el fil. En el cas del jove conductor del camió que va explotar davant del Coliseum, qui ha intentat esbrinar-ne més detalls és el nebot del conductor, l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell, que relata que l’únic que van poder recuperar-ne van ser una part d’una corretja i un tros de cartera de butxaca. Segons explica, en quedar al bàndol perdedor, la família no va intentar aconseguir-ne més informació per evitar cridar l’atenció. El que aquest cas posa de manifest, diu Mascarell, “és la dificultat que hi havia en les famílies perdedores per parlar-ne” i remarca que “a mi em va costar molt arrencar al meu pare i la meva mare què havia passat amb el germà del meu pare”.
Més enllà d’aquest, BTV també ha recollit altres testimonis, com el d’un notari, el d’un actor o el d’un escriptor. També el dels familiars de l’Aurora, la dona d’un carabiner que va morir el mateix 17 de març de 1938 a la porta de la caserna que aleshores hi havia al carrer de Sant Pau. Després d’anys d’intentar-ne esbrinar els detalls, els seus néts denuncien els entrebancs amb què s’han topat per accedir a informació com, per exemple, el cementiri on el van dur.
La recerca, però, no s’atura i des de BTV continuem buscant testimonis de les bombes que van caure a la ciutat durant els anys de guerra. Si algú vol aportar-hi el seu, pot escriure un correu electrònic a l’adreça guerracivil@btv.cat.
Els testimonis, però, són només una part del que es pot trobar al webdoc ‘Barcelona: 800 dies sota les bombes’, confeccionat pel BTV Datalab. El projecte vol posar noms i cognoms a les víctimes a través d’una base de dades consultable en què se n’han documentat més de 2.000. Mitjançant un mapa interactiu, a més, també es poden veure els indrets concrets on van caure bombes i els refugis que hi havia a la ciutat.
