El duet Ginestà, un dels grups del moment del panorama musical català, va sortir de Sant Andreu. El formen els germans Júlia i Pau Serrasolsas i acaben de publicar el tercer àlbum: ‘Suposo que l’amor és això’. La banda s’ha format a Sant Andreu, on també han viscut gairebé sempre i hi tenen la família i els amics. De fet, a Sant Andreu és on van fer les primeres actuacions i al 2021 van ser els pregoners de la festa major del barri.
“La gent de Sant Andreu sempre ha sigut molt amable amb nosaltres, hem fet vida de comerç de proximitat. Aquí no pares de trobar gent, és una dinàmica de poble, de sempre, que esperem que puguem mantenir durant molts anys”, expliquen aquests dos germans, que han estat vinculats a diferents entitats com els Diables de Sant Andreu, la UE Sant Andreu o l’Agrupament Escolta Jaume I.
Comparteixen records i confidències amb els botiguers
Fer vida a Sant Andreu vol dir comprar als comerços de proximitat. De fet, alguns són ja una tradició a la família, com la Cansaladeria Puig, on de petits anaven acompanyant la mare i l’àvia. Recorden com les botigueres els donaven pernil dolç o com la mare els avisava que no toquessin els vidres de l’aparador perquè s’embrutaven.
En aquesta mateixa botiga hi ha una cadira de fusta que va construir la mare del Pau i la Júlia. “Jo en tinc una altra igual a casa que posa el meu nom”, explica el Pau mentre s’asseu a provar-la. De petits a la cansaladeria anaven acompanyats de l’altra germana que tenen, la Maio, que també és cantant i bessona de la Júlia.
No voldrien marxar de Sant Andreu
Actualment, la Júlia i el Pau Serrasolsas comparteixen habitatge amb una amiga més. Viuen en una casa de la família i són conscients que són uns privilegiats per no pagar un lloguer o una hipoteca. “M’agradaria viure en un pis a Sant Andreu, però estan pujant molt els lloguers i costa moltíssim i em sabria tan greu marxar de Sant Andreu”, explica la Júlia Serrasolsas.
De fet, Sant Andreu és present a les seves cançons, tot i que no hi aparegui de manera explícita. “Sant Andreu és una manera de fer, una manera d’entendre on vius i com vius i crec que Sant Andreu està present d’una manera metafòrica o essencial”, reflexiona el Pau Serrasolsas. I la Júlia afegeix: “Si haguéssim nascut a Pedralbes, hauríem escrit un altre tipus de cançons”.
Sempre han tingut el suport dels pares per dedicar-se a la música, però els han recordat la importància de tenir uns estudis. És per això que la Júlia és educadora infantil i treballa a la Trinitat Vella i la Trinitat Nova i el Pau és treballador social.
L’avi, el pintor Eudald Serrasolsas, la inspiració artística
La vessant artística de la família la tenen per part de l’avi patern, l’Eudald Serrasolsas, que va ser un pintor i grafista de renom conegut al barri i va morir al febrer. Entre d’altres és autor de la primera capçalera de la revista ‘Cavall Fort’, el mosaic d’homenatge a Joan Miró que es conserva a la plaça de la Pomera i va ser fundador de Grafistes Agrupació FAD, l’agrupació de dissenyadors més important de les dècades dels 60 i 70. “No parava de produir, tenia molt bon gust i era molt perfeccionista”, descriu en Pau Serrasolsas.
Per la seva rellevància, el Pau i la Júlia demanen a l’Ajuntament de Barcelona que es faci un reconeixement al seu avi a Sant Andreu. Proposen posar-hi una placa o canviar el nom del carrer de Neopàtria, que és on va viure, per carrer d’Eudald Serrasolsas.
