El duet Ginestà, format per Júlia i Pau Serrasolsas, acaba de publicar ‘Suposo que l’amor és això’, el seu tercer àlbum, i ens el venen a presentar a l’Àrtic.
L’amor, lliure i empoderat
Ginestà dedica el seu nou treball a reflexionar sobre les possibilitats i els escenaris de l’amor més enllà de la imatge romàntica i, sovint, tòxica que en tenim. Els seus personatges, com és el cas de l’Eva i la Jana, una parella adolescent que protagonitzen un dels seus temes més visionats a Youtube, s’enamoren i es desenamoren, però enmig de la felicitat i de la tristor que formen part del combinat d’emocions d’una relació sentimental no hi ha lloc per al masclisme, la brutalitat ni l’autodestrucció.
Cada vegada, des de petites hi ha més treball emocional. Trobo que els nens i nenes cada vegada posen més paraules a les coses i, això, si ho comences a fer des de ‘peque’, després quan tens una parella li pots dir: ‘Escolta, és que m’està molestant això’. O: ‘Ei, mira, l’altre dia em vas dir això i no vull deixar pasar el temps, anem a parlar-ho’. Jo crec que sí, que nosaltres estem començant a adoptar unes altres maneres d’estimar, o de comunicar-nos, al menys
Ginestà
Les seves cançons es converteixen en petits manifests a favor d’un tractament de l’amor en la cultura i en la vida més positiu. I ho fan, com diu el títol ‘Suposo que l’amor és això’, no des de la categorització sinó des del dubte.
Jo crec que hem arribat a la conclusió que l’amor no es pot definir, per això hem decidit agafar 10 maneres d’estimar, 10 situacions, 10 conceptes sobre l’amor i desenvolupar-los com hem sabut. Creiem que l’amor és una cosa tan abstracta, tan diferent en les maneres de viure-ho de cada persona i de cada relació, que era molt difícil no posar aquest “suposo” i parlar d’una cosa absoluta, quan és una cosa universal i de tothom
Ginestà
En aquesta mateixa línia, les cançons de Ginestà insisteixen en un pop amable i lluminós, on la militància a unes idees i a una ètica no es tradueix en grans eslògans sinó en petites històries i en quadres de vida costumistes. Després de la bona acollida del seu anterior disc, els germans Serrasolsas insisteixen en un estil que no ha deixat de sumar fans, sobre tot entre els anomenats membres de la generació Z, una de les puntes de llança del replantejament de l’amor romàntic. Els seguidors de Ginestà podran veure al duet en el marc del Cruïlla de Primavera el proper 31 de març a la Sala Apolo.
L’ànima dels Ginestà
Tot i cantar a la bellesa, a l’amor i a la vida, els germans barcelonins Júlia i Pau Serrasolsas tenen una ànima molt punk. Originaris del barri de Sant Andreu de Palomar, els seus primers passos els van fer amb la banda La Púrria abans de constituir-se com a Ginestà, un duet que fusiona el pop, la cançó protesta i el ‘folk tendre’, com diuen ells. Nascuda el 2019, la formació n’ha tingut prou amb tres anys per situar-se en el mapa de la música en català, guanyar un premi Enderrock i sumar una base de fans que no para de créixer.
I tot ho han aconseguit amb cançons que parlen d’‘Estimar-te com la terra’, ens recorden que ‘Molts estius queden per viure’ o ens situen al ‘Kilòmetre 3’ de la Sagrera. Ara, els Ginestà ens presenten ‘L’Eva i la Jana’ i ens conviden a ‘L’últim ball’ en un tercer disc en què suposen que ‘l’amor és això’. Per tot plegat, avui els hem convidat a l’Àrtic, on també suposem que l’amor ha de ser respectuós, tendre i lliure.
