Els coloms s’han convertit en el pitjor malson de part del veïnat del Poble-sec, que des de fa mesos alerten que les aus s’han multiplicat sobretot als carrers situats més a prop de la muntanya de Montjuïc i ho qualifiquen de plaga. En aquesta zona, expliquen alguns veïns, no es pot estendre la roba als balcons i als terrats sense risc a que els ocells l’embrutin i tampoc no es poden obrir les finestres pel soroll que els coloms generen.
El consistori insisteix que està actuant arreu de Barcelona per controlar la població de coloms, que el 2018 era d’uns 113.000 exemplars.
Punxes, xarxes i aus de plàstic a façanes i terrasses
El veïnat del Poble-sec ha fet arribar les queixes a l’Ajuntament a través dels consells de barri i les audiències públiques. Expliquen que s’han vist obligats a instal·lar punxes, xarxes i altres elements dissuasius. Però aquests dispositius, diuen, no eviten que les aus nidifiquin als edificis amb poc manteniment i que alterin el seu dia a dia.
“Ho he provat tot. Productes de drogueria, he posat les punxes i ja no sé que fer. És horrible, és una autèntica plaga i necessitem que algú se’n responsabilitzi i ho controli. Necessitem que ens ajudin”, ha dit a betevé un veí del carrer de Sancho Marraco, que també ha posat elements de protecció anticoloms a la màquina de l’aire condicionat de casa perquè els ocells hi havien fet un niu.
Altres veïns han instal·lat figures de plàstic amb formes de mussol o falcó a les terrasses i balcons amb l’objectiu d’espantar els coloms i evitar la brutícia que aquestes aus generen. Tot plegat mentre el consistori avalua la prova pilot que es va fer al març amb falcons i àligues reals als entorns del Camp Nou amb l’objectiu de dispersar els coloms assentats en aquesta zona de les Corts i que, en funció del resultat, es podria estendre a altres espais de la ciutat.
Alimentadors de coloms i edificis abandonats, en el punt de mira
L’Ajuntament no aclareix si al Poble-sec hi ha més coloms que en altres zones de la ciutat. Però admet que en aquest barri hi ha un punt on actuen de manera freqüent els grans alimentadors de coloms, persones que arriben a dipositar més de dos quilos de menjar per als ocells cada dia. Una acció que està prohibida ja que la població d’aus està directament vinculada a la quantitat d’aliment que aquestes tenen disponible.
En el punt de mira municipal estan també els edificis i espais amb manteniment deficient que contenen estructures que els coloms poden utilitzar per fer-hi nius. En aquest sentit, l’Ajuntament està forçant els propietaris a netejar i intervenir-hi. És el cas d’aquest edifici abandonat del carrer de Piquer, focus de plagues des de fa dos anys i on encara el problema no està resolt. Al carrer Nou de la rambla hi ha un altre immoble que els coloms usen com a espai de nidificació. Les plantes inferiors estan tapiades, tot i que les superiors s’utilitzen com habitatge. Aquí la propietat ha actuat recentment netejant el pati interior i instal·lant-hi xarxes, però la presència de coloms persisteix.
Qüestionen l’efectivitat del pinso anticonceptiu
L’Ajuntament de Barcelona va introduir el 2017 l´ús del pinso anticonceptiu per controlar la fertilitat de les colònies amb l’objectiu de reduir la població de coloms a la ciutat. Per fer-ho, es van instal·lar una quarantena de dispensadors de menjar per a coloms formulat amb nicarbazina, un medicament anticonceptiu reversible i respectuós amb el benestar animal.
Fa dos anys el consistori va avaluar la mesura assegurant que l’ús de la nicarbazina havia afavorit la reducció d’un 60 % la població de coloms a les zones on s’havia administrat el tractament.
Per l’Associació Catalana Empreses Salut Ambiental (ADEPAP), però, la mesura és inefectiva, ja que des que s’utilitza, la població de coloms ha tornat a créixer fins a les xifres de 10 anys enrere. Segons el coordinador tècnic de l’ADEPAP, Luis Lozano, una quantitat raonable i controlada de coloms estaria entre els 300 i 400 exemplars per km² però en l’actualitat estaria en unes 1.000 per km².
