La lluita contra l’especulació immobiliària i l’increment dels preus del lloguer són en el punt de mira del Sindicat de Barri del Poble Sec, que s’ha organitzat per elaborar un cens de tots els edificis de propietat vertical que hi ha al barri. És a dir, immobles sencers que són d’un sol propietari, en molts casos fons financers, fet que pot comportar l’expulsió dels veïns.

El Sindicat de Barri va néixer fa quatre anys amb un objectiu de lluita transversal però la crisi d’habitatge al barri ha fet que des del darrer any i mig posés totes les forces a la defensa del dret a l’habitatge. Cada dilluns a la tarda se citen a l’Ateneu la Base en una assemblea en què atenen casos de persones que pateixen assetjament immobiliari o riscos de desnonament i s’organitzen per fer-hi front col·lectivament: assessorament jurídic i suport emocional.

El projecte que actualment tenen sobre la taula és l’elaboració d’un cens per detectar tots els edificis d’un sol propietari i disposar així d’una radiografia realista del barri. Pentinen el barri carrer per carrer i parlen amb els veïns per informar-los de la situació en què està la finca on viuen i dels riscos als quals s’exposen, com el mòbing immobiliari o la no renovació dels contractes de lloguer.

Sindicat de Barri

Tot i que la casuística és molt diversa, des del sindicat afirmen que hi ha una tendència alarmant, les finques que són propietat de fons d’inversió i que, prèvia rehabilitació de l’immoble, expulsen els veïns per augmentar els lloguers i treure’n més rendiment econòmic amb l’entrada de població -en alguns casos estrangera- amb rendes més altes.

Xoan Vázquez, membre del Sindicat, explica que  van iniciar el cens fa un parell de mesos i preveuen tenir-lo llest aquest febrer. Des del sindicat ofereixen assessorament per fer front a aquest tipus de situacions de manera col·lectiva i combativa, i tenen una premissa: que ningú no hagi de marxar del barri.

Sindicat de Barri del Poble-sec

L’Enric i la Maribel són un cas d’èxit del sindicat. Pagaven un lloguer de renda antiga a la plaça del Sortidor i, quan va morir la seva mare -el pis estava a nom seu-, el propietari els va enviar un burofax i els va expulsar del pis on havien viscut tota la vida sense possibilitat de negociar un arrendament. En aquesta situació extrema -en què percebien la pensió de l’Enric com a únic ingrés econòmic-  es van dirigir al sindicat i, segons la Maribel, gràcies a ells, van visitar una assistenta, es van apuntar a habitatge de lloguer i van trobar un pis al barri que podien pagar.