En l'estudi, el primer que es fa al món per detectar substàncies il·legals a nivell freàtic, s'han analitzat tres punts de la ciutat. A l'entorn de l'avinguda del Paral·lel, on viu majoritariament gent de classe treballadora, s'hi ha trobat una droga relativament barata, l'èxtasi. En canvi, sota el carrer de Mallorca, una zona més benestant on abunden els locals d'oci, sobretot s'hi han localitzat restes de cocaïna. El tercer punt analitzat ha estat el delta del riu Besòs on existeix una barreja de compostos, però hi domina la metadona. ENRIC VÁZQUEZ, investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua "Trobem drogues diferents als diferents àmbits, i això es pot correlacionar amb les pautes de comportament socials d'aquestes àrees." L'estudi s'ha fet amb mostres preses al llarg de 2010 d'una trentena de pous. Les drogues arriben a les aigües freàtiques a través de punts de pèrdua del clavegueram. ANNA JURADO, Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua "La droga a l'aqüifer arriba principalment perquè hi ha pèrdues a la xarxa del clavegueram. Per exemple, la cocaïna en si mateixa no es pot trobar a l'aqüifer, la gent la consumeix, després l'orines en forma de metabolí, no del producte original." Aquest treball forma part d'un estudi global sobre l'estat i l'evolució de les aigües subterrànies. Les concentracions de drogues que s'hi han trobat són molt baixes i no suposen un perill ni per a la salut ni per a l'entorn.
Les mostres s’han pres a 37 pous subterranis de la ciutat, als quals van a parar una petita part de les aigües negres de les clavegueres, també de l’orina, que és on es detecta amb més facilitat el consum de drogues. Als aqüíferes de la ciutat s’hi han detectat restes residuals i no perilloses ni per al medi ambient ni per a les persones de fins a sis tipus de drogues diferents: derivats de la cocaïna, amfetamines, opiacis, cànnabis, LSD i benzodiazepines.
El director de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (Icra), Damià Barceló, ha explicat que els nivells més alts de concentració es troben, per a la metadona, a la zona del delta del riu Besòs i, per a la cocaïna, en un tram central del carrer de Mallorca. Els investigadors conclouen que en una zona d’oci nocturn i econòmicament de classe mitjana-alta com l’Eixample es detecten concentracions més elevades de cocaïna. I en canvi, a la zona del Paral·lel, un barri tradicionalment de classe treballadora, és més habitual trobar-hi èxtasi.
En el cas de dos pous pròxims al carrer d’Enric Granados, s’hi van detectar restes de cocaïna prèvies a la metabolització que en fa el cos humà, la qual cosa suggereix als investigadors que “algú ha tirat cocaïna” directament a les canonades.
Barceló ha explicat que l’estudi, que publica la revista ‘Science of The Total Environment’, és un dels primers a escala mundial que detecta traces de drogues en aigües subterrànies, després que tasques similars ja ho hagin fet en rius i depuradores.
Damià Barceló ha explicat que les traces de drogues arriben als aqüífers des de filtracions del sistema de clavegueram, per la qual cosa són importants aquests tipus d’estudis per determinar quins pous poden ser utilitzats en cas de sequera.
En la investigació, que ha buscat restes de 21 drogues diferents, hi han participat científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (Idaea) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), de l’Icra i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
