(ACN) Una dècada després de ser aprovat, el TSJC ha condemnat el Consorci del Barri de la Mina a executar el Pla especial de reordenació i millora del barri (PERM), que, entre d’altres, preveu l’enderroc de l’edifici Venus i el reallotjament de les famílies que hi viuen. La sentència, com reclamaven els veïns, obliga també el consorci a enviar l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya per tal que adopti una decisió respecte al preu just dels habitatges. Tot i ser aprovat definitivament el 2009, el consorci no va executar l’enderrocament arran les desavinences amb els veïns sobre la valoració feta dels habitatges expropiats i la impossibilitat d’aquests d’abonar els 40.000 euros que els exigien per accedir als pisos nous.
El TSJC considera que el Consorci del Barri de la Mina, format pels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona, ha vulnerat els drets dels veïns de l’edifici Venus amb la seva “patent inactivitat” a l’hora d’executar el Pla especial de reordenació i millora del barri de la Mina, que preveia una actuació integral al barri contra l’exclusió i la marginalitat que encara estigmatitzen el barri.
Un enderroc imprescindible
Una de les principals mesures acordades en el context del PERM era l’expropiació dels habitatges de l’edifici Venus i el reallotjament de les famílies que hi vivien. La negativa del consorci a atendre les al·legacions presentades pels veïns en relació amb la taxació realitzada del valor dels seus habitatges i la impossibilitat de fer front als pagaments que se’ls exigia per accedir als pisos construïts per acollir-los (40.000 euros) va provocar la paralització administrativa d’un enderroc que els impulsors del projecte van assenyalar com a imprescindible per assolir l’objectiu de posar fi a la degradació de la zona.
Ara, la sentència, com demanaven els veïns, obliga a trametre l’expedient al Jurat d’Expropiacions de Catalunya per tal que sigui aquest òrgan competent per a la taxació, el peritatge i la fixació del preu just en els expedients expropiatoris de les administracions públiques de Catalunya el que resolgui les qüestions en disputa. Per l’alt tribunal català el procediment d’expropiació “no pot quedar a l’arbitri de l’Administració i quedar de forma indefinida en espera d’un suposat acord amb els afectats”.
10 anys d’abandonament
En els 10 anys transcorreguts des de l’aprovació del projecte
, a l’edifici Venus no s’han fet obres de manteniment, condicionament o millora, una circumstància que, segons ha denunciat el síndic de greuges, ha obligat els seus veïns a viure en un escenari “insalubre i perillós”.
Mariona Torra, advocada de Col·lectiu Ronda responsable del recurs elevat pels veïns de l’edifici Venus estimat pel TSJC, celebra una decisió que “obre la porta a la resolució d’un conflicte que té com a rerefons la manca de veritable voluntat per intervenir en un context urbà que esdevé una veritable condemna per a les persones obligades a viure-hi i que, a més a més, no deixa d’empitjorar amb el temps. L’edifici Venus és un espai impropi de l’Europa desenvolupada. Obligar les famílies a romandre-hi en aquesta situació és inhumà i vulnerador del dret a una vida digna“.
