(ACN) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat per la fiscalia i ha confirmat la sentència de l’Audiència de Barcelona en el judici a quatre persones que van amenaçar a la xarxa Marta Torrecillas. La sala va condemnar dos dels acusats a pagar 450 euros per un delicte lleu d’amenaces a través de missatgeria. El Suprem no els considera, però, responsables d’un delicte d’odi i manté l’absolució pels altres dos acusats. Torrecillas va rebre milers de missatges amb amenaces i vexacions a través del mòbil. Torrecillas és la dona a qui un policia nacional va lesionar els dits de la mà l’1-O a l’Institut Pau Claris.
Més de 7.000 whatsapps, 315 trucades i 791 missatges SMS
Arran de la difusió pública de la denúncia de Marta Torrecillas per l’agressió policial, les seves dades personals van ser publicades a internet amb missatges que incitaven a l’assetjament. En la difusió i organització d’aquest assetjament destacava el portal Forocoches. Altres portals, periodistes i mitjans de comunicació se’n van fer ressò. El resultat d’aquesta difusió i instigació, Torrecillas va patir una campanya d’assetjament i escarni i va rebre més de 7.800 missatges de whatsapp, 315 trucades i 791 missatges SMS, a més de ser inclosa en 16 xats contra la seva voluntat.
La sentència de l’Audiència, que ratifica el TSJC, constata que les expressions dels quatre acusats, més enllà de ser criticables, “no constitueixen un atac ni a la societat ni especialment als grups minoritaris objecte de protecció per un delicte d’odi”, sinó que són atacs dirigits individualment a Torrecillas.
També remarca que la percepció de la gravetat per part de la víctima, que considera “legítima”, segurament va veure’s incrementada per aspectes aliens a la conducta dels acusats, com va ser la recepció de centenars de trucades i missatges per part de terceres persones.
En tot cas, pel que fa a les expressions concretes dels quatre acusats, subratlla que, “més enllà de merèixer tot el rebuig precisament pel seu caràcter ofensiu i pejoratiu, el cert és que no tenen la gravetat que igualment s’exigeix per a la concurrència d’un delicte d’odi“.
