(ACN) Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) han identificat una possible diana per tractar el càncer de pulmó. La recerca es basa en la medicina personalitzada, que aprofita les particularitats genètiques d’un tumor per trobar-ne les vulnerabilitats i combatre’l. Molts tumors tenen més mutacions a causa d’un mecanisme de defensa antiviral, el sistema APOBEC, que pot danyar accidentalment l’ADN i provocar mutacions.
La importància de l’enzim HMCES
En aquest cas, els investigadors han descobert que l’enzim HMCES és “el taló d’Aquil·les” d’alguns tumors de pulmó. En concret, dels que tenen més mutacions causades pel sistema APOBEC. L’investigador d’ICREA i cap del laboratori Genome Data Science de l’IRB, el doctor Fran Supek, ha explicat que han trobat que el bloqueig de l’HMCES és molt perjudicial per a les cèl·lules amb el sistema APOBEC activat, que són moltes de les cèl·lules del càncer de pulmó, però no tant per a aquelles en què no està activat, com acostuma a passar amb les cèl·lules sanes.
A més, aquest enzim és “potencialment abordable mitjançant fàrmacs“, ha afegit l’antic cap de grup de l’IRB Barcelona i actual membre del National Cancer Institute, el doctor Travis Stracker. Això fa que aquest enzim sigui “un bon candidat per a futurs tractaments contra el càncer de pulmó“.
Experiments de cribratge genètic en la recerca
L’estudi, en el qual col·laboren dos grups de recerca que treballen en diferents disciplines, comprèn un enfocament tant computacional com experimental. En concret, es van realitzar experiments de cribratge genètic en diversos tipus de línies cel·lulars d’adenocarcinoma de pulmó humà.
Els experiments permeten estudiar els efectes d’eliminar cada gen individualment de les cèl·lules canceroses. D’aquesta manera, es pot veure si el càncer pot tolerar el canvi, han explicat els primers autors de l’estudi Josep Bianya i Isabel García. Es van analitzar també estadísticament dades anteriors de cribratges genètics CRISPR realitzats per altres laboratoris i van confirmar els resultats experimentals.
La investigació detalla que, quan les cèl·lules perceben un desajust en el seu ADN, n’inicien un procés de reparació per preservar la informació genètica. Aquesta reacció pot acoblar-se als enzims APOBEC, utilitzats habitualment per les cèl·lules humanes per defensar-se dels virus i que tenen un paper important en la lluita contra l’hepatitis i el VIH. Aquest mecanisme va ser descrit prèviament pel laboratori de Genome Data Science i indica que, en alguns casos, quan els enzims APOBEC i el procés de reparació de l’ADN estan actius simultàniament, APOBEC segresta la reparació de l’ADN i genera així una boira de mutacions.
Els càncers en fase avançada poden acumular moltes mutacions en el seu ADN, cosa que pot provocar que el càncer es torni més agressiu o resistent al tractament. Moltes d’aquestes mutacions poden ser causades per APOBEC, que accelera l’evolució del tumor. Per tant, la investigació apunta que l’eliminació de les cèl·lules canceroses que activen APOBEC hauria de frenar l’evolució del tumor i evitar que adquireixi més mutacions perilloses.
