La magistrada Carmen Lamela de l’Audiència Nacional processa el major i excap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per un delicte d’organització criminal i per dos delictes de sedició per les concentracions del 20 de setembre a la seu d’Economia i pel referèndum de l’1 d’octubre. A més, també envia a judici l’exdirector de la policia catalana Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig per organització criminal i per un delicte de sedició en relació als fets de l’1-O.

En la interlocutòria de processament, també envia a judici la intendent Teresa Laplana, a qui acusa de sedició per les concentracions del 20 de setembre. A tots els quatre els ha citat el proper 16 d’abril per comunicar-los en persona l’ordre de processament. Es dona el cas que a partir d’aquest mateix dia el jutge Pablo Llarena del Suprem, que instrueix la causa per rebel·lió, també ha citat les 25 persones que han enviat a judici per fer el mateix tràmit.  A més, a diferència de Llarena, la magistrada Lamela no ha citat els quatre processats per revisar les mesures cautelars, de manera que tots, tant Trapero i Laplana com Cèsar Puig i Pere Soler, es mantenen en llibertat provisional amb el passaport retirat i l’obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat.

Organització criminal liderada per Puigdemont

Lamela considera que el major Trapero, l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general del departament d’Interior Cèsar Puig van integrar una organització jerarquitzada, amb papers molt ben definits, que liderava el president destituït Carles Puigdemont i que tenia l’objectiu de proclamar la independència de Catalunya al marge de les vies legals. Per aconseguir-ho, la magistrada sosté que l’exconseller Joaquim Forn, empresonat des del 2 de novembre, i Soler i Puig, com a responsables polítics, van utilitzar il·legalment els Mossos, tant en les concentracions del 20 de setembre com en el referèndum de l’1 d’octubre.

Assegura Lamela que la policia catalana es va mantenir el marge de l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per “obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència” i que l’1-O van dissenyar un pla “de total inactivitat emmascarat sota els principis de l’actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat”.  Per la jutgessa, l’organització criminal tenia caràcter estable des de feia més de dos anys, tenien tasques assignades i una confluència estratègica perfectament sincronitzada que és la que va permetre la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i la proclamació de la República el 27 d’octubre.

Sedició pel 20-S i l’1-O 

A tots quatre els acusa també de sedició, tot i que matisa que cal determinar si són autors o cooperadors necessaris, un supòsit que rebaixaria la pena màxima de 15 anys de presó. Lamela assegura que les mobilització davant la seu d’Economia es va fer “de manera tumultuosa per impedir o dificultar greument” els registres i que els Mossos “lluny d’actuar es van limitar a aparentar la impossibilitat d’actuar veient el tumult de persones concentrades”. Pel que fa l’1 d’octubre, Lamela diu que no van complir l’ordre del TSJC i que, a més, “van propiciar que els seus plans d’actuació fossin coneguts prèviament pels ocupants dels col·legis”.