La manifestació del 15 de maig del 2011 i les jornades maratonianes que van seguir els dies posteriors són una de les protestes més recordades de la democràcia espanyola. Aquest diumenge al matí desenes de persones s’han concentrat a la plaça de Catalunya per recordar aquells dies.
Centenars de persones van omplir els carrers i places de diverses ciutats de l’estat per protestar contra el sistema econòmic i la classe política. En aquell moment governava un bipartidisme capitanejat per José Luis Rodríguez Zapatero i feia dos anys i mig que el país havia entrat en una gran crisi sense precedents.
El maig del 2011, joves i grans van decidir sortir al carrer per fer-se sentir i lluitar per diverses causes socials: la precarietat laboral, el feminisme, la immigració, el sistema polític o els deutes que estaven generant les hipoteques.
Esther Vivas, periodista i autora del llibre ‘Plan Indignado’, va viure aquells dies amb molta emoció. Ho defineix com un moviment “inesperat” que va generar un punt d’inflexió. “Ningú s’imaginava que aquella manifestació acabaria amb milers de persones que se seguirien concentrant dies després, reivindicant la democràcia”. Els ciutadans, conclou, “volien reivindicar que no eren mercaderies a mans de polítics”.
“El 15-M és molt present en l’actualitat”
Vivas, a més, creu que el fenomen del 15-M es troba molt present en l’actualitat i, fins i tot, podria tornar a sorgir-ne un de semblant. “Quan hi ha un malestar social acumulat emergeixen moviments de protesta”. La periodista també creu que la crisi sanitària derivada del coronavirus farà augmentar les desigualtats i, en conseqüència, la possibilitat que conflueixin moviments de protesta.
“El moviment no s’entén sense les xarxes socials”
Un altre testimoni que va viure aquells dies durant la seva joventut és Pablo Aragón, investigador. L’any 2011 tenia 25 anys i recorda el 15-M com una jornada molt “reivindicativa i d’indignació”. Aragón afegeix que no s’entén el moviment sense les xarxes socials. “Gràcies a tot el treball que es va fer en comunicació i coordinació de les xarxes i l’ús innovador, es van poder generar espais de notícia i ‘trending topic'”. De fet, l’origen del 15-M comença a través d’una convocatòria a les xarxes socials.
L’origen de moviments ciutadans no partidistes
Durant les jornades van aparèixer moviments ciutadans no partidistes com “Democràcia Real Ja”, que es va expandir a nivell estatal. El mateix 15-M, i després d’una jornada de protestes als carrers de la ciutat, alguns concentrats van decidir acampar a la Puerta del Sol de Madrid. L’endemà, dilluns, desenes de manifestants també van decidir acampar a la plaça de Catalunya. Judith Zaragoza va formar part del Comitè de participació del moviment, ja que se sentia identificada amb les demandes que expressaven els joves que en formaven part. “Volíem trencar amb la lògica partidista i, precisament, una de les coses que ha quedat del 15-M és la fragmentació de l’espai electoral.”
