La Susan Kalunge és afrodescendent, però ha nascut i crescut a Barcelona. Col·labora amb l’entitat SOS Racisme i treballa per defensar els drets de les persones negres, migrades o racialitzades. Sovint viu aquesta discriminació en pròpia pell. Tot i ser catalana, es troba sovint amb conductes racistes, només pel fet de ser negra i demana a les institucions que posin fil a l’agulla per conscienciar i sensibilitzar la població sobre la diversitat.
– Hi ha racisme a Catalunya?
Sí que hi ha racisme. Hi ha molt racisme subtil i acceptat per la societat i les institucions. Quan hi ha una agressió racista tothom ho entén, però això només és la punta de l’iceberg perquè hi ha moltes altres coses per sota. Cal entendre que el racisme és estructural, quins són els mecanismes racistes que hi ha a la societat i les conseqüències que tenen. La població afectada està molt sensibilitzada, però la població blanca pensa que el problema del racisme no va amb ella i ens hauria d’ofendre a tots. Fins i tot hi ha moments d’hipocresia i diem que som una societat d’acollida, però falta ser conscient dels privilegis que té cadascú només pel fet de ser blanc.
“Quan hi ha una agressió racista tothom ho entén, però això només és la punta de l’iceberg perquè hi ha moltes altres coses per sota”
– T’has trobat amb situacions racistes tot i ser catalana?
Sí. Per exemple, preguntar a la població negra, afrodescendent o migrada pel seu origen és racisme. Moltes vegades em pregunten d’on soc. En el meu cas, vaig néixer aquí, per tant contesto això. Automàticament sempre hi ha una repregunta: “Però d’on ets realment?” Això demostra que no acceptem que la població catalana és diversa i perquè assimilem que la població catalana és blanca i tothom qui no és blanc és estranger. El mateix passa amb el canvi d’idioma. Encara que parli en català molta gent em parla en castellà perquè quan s’adrecen a una persona que té una aparença física no blanca es pensen que no és català i és de fora.
“No acceptem que la població catalana és diversa i perquè assimilem que la població catalana és blanca i tothom qui no és blanc és estranger”
– Quins altres tipus de racisme hi ha?
Hi ha racisme institucional i policial en les parades per identificació racial, que clarament són una vulneració de drets humans i, tot i això, continua passant. També, la denegació d’entrada en espais d’oci, com discoteques, a la població negra, migrada o racialitzada també és una pràctica racista que es dona molt sobretot entre la població més jove. Són els tentacles del racisme, que adopta formes diferents. També el “blackface” o la denegació dels drets pel fet de ser negre són accions difícils de percebre com a racisme.
– Quan arriba la cavalcada es parla molt del blackface i hi ha campanyes perquè el rei Baltasar i els patges siguin negres.
Si s’expliqués d’on ve aquesta pràctica segur que molta gent s’adonaria que això és un greuge cap a tota la població negra que viu en aquest país. El problema és que quan identifiquem una pràctica racista i l’assenyalem com a tal i hi ha una oposició social forta a acceptar-ho, la resposta sempre és que no hi havia intenció de fer mal, però no es pot permetre que continuï. Falta humilitat per reconèixer i canviar aquestes conductes. En el cas de la cavalcada, hem de fer revisió de totes les tradicions, perquè evolucionen i es poden fer cavalcades inclusives.
“El problema és que quan identifiquem una pràctica racista i l’assenyalem com a tal i hi ha una oposició social forta a acceptar-ho”
– Per felicitar el Nadal, el partit d’ultradreta VOX ha eliminat el rei negre de la postal.
És fàcil assenyalar VOX, no s’amaga i les seves pràctiques racistes s’identifiquen molt fàcilment. El que costa és identificar els altres partits que banalitzen el racisme i que fins i tot s’autodenominen d’esquerra. Tenim una Llei d’Estrangeria encara vigent que és el punt cabdal de tot el racisme institucional, que travessa la vida de les persones racialitzades i migrades d’una manera bestial, que agredeix, empresona i mata. No pot ser que a Catalunya i a l’Estat Espanyol tinguem una llei racista.
– Què haurien de fer les institucions per evitar el racisme?
Falta una revisió general, social, i individual de què és el racisme i l’antiracisme. Tenim moltes mancances i falta molta informació. És molt important que les institucions en siguin conscients i enviïn un missatge clar. No es pot acceptar socialment que el Baltasar sigui un home pintat de negre, perquè si les institucions ho accepten el missatge és “no passa res”. Exigim que duguin a terme campanyes de sensibilització i formació de temàtica antiracista.
