Un estudi de l’Agència de Salut Pública demostra els efectes positius per a la salut i el benestar de les superilles de Barcelona. En el treball hi ha participat el Grup de Recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, que s’ha encarregat d’analitzar l’activitat física que es desenvolupa a aquests espais.
Segons Anna Puig-Ribera, coordinadora del GREAF, “les superilles tenen una incidència positiva en els elements urbans que propicien que en aquests espais es faci més activitat física, sobretot que s’hi camini més”. Tot i així, segons l’estudi, “la majoria de persones l’utilitzen només per desplaçar-se”. En aquest sentit, Puig-Ribera considera que “estaria bé que la gent veiés que és un espai de proximitat, lliure de cotxes, molt útil per quedar-s’hi a fer activitat física, i no només un lloc de pas”.
Activitat física més enllà de l’esport
Puig-Ribera destaca que “l’activitat física no és necessàriament fer esport”, sinó “qualsevol moviment que fem les persones que tingui una despesa calòrica basal superior a quan estem en repòs”. Per tant, “caminar a qualsevol intensitat ja és activitat física”.
A partir d’aquí hi ha diferents activitats físiques segons el nivell d’intensitat. Caminar a ritme de passeig és intensitat física a nivell “light”. Després hi ha l’activitat física moderada, que es aquella que fa entrar en calor i augmenta el ritme respiratori, com caminar ràpid. Finalment, hi ha l’activitat física vigorosa, com anar a córrer, que augmenta la freqüència cardíaca i fa més difícil parlar amb normalitat.
Puig-Ribera destaca que “a les superilles es modifiquen diferents elements urbans a petita escala, perquè es poden transformar fàcilment, com posant-hi arbrat i fent-ne les voreres més amples”. Si això provoca “canvis sostinguts en el temps i que les persones es desplacin activament no només un cop a la setmana sinó de forma habitual”, aquest increment de l’activitat física millora la salut i el benestar de les persones.
El joves utilitzen poc les superilles
Durant l’estudi el GREAF va utilitzar el SOPARC, “una eina predictiva que permet identificar i descriure quina activitat física fa la gent en aquests espais”. D’aquesta manera, “s’observava no només quin tipus d’activitat física s’hi feia” sinó que també van recollir “informació sobre franges d’edat, gènere, franges horàries i dies de la setmana”. L’observació es va fer durant una setmana sencera i es va repetir durant cinc setmanes al llarg de l’any.
Les conclusions de l’estudi varien segons la superilla. La de Sant Antoni és molt freqüentada, sobretot perquè és en un districte amb molta densitat de població i amb molta població gran. Per tant, la utilitzen moltes persones grans com a espai d’estada. En canvi, la superilla del Poblenou es troba en una zona d’origen industrial on actualment viuen moltes famílies joves. Això, juntament amb l’existència de zones de joc, fa que la utilitzin molt les famílies amb criatures. El Poblenou també és una zona d’oficines i hi és molt present el col·lectiu de treballadors.
Però les dues superilles tenen en comú que no hi ha espais pensats per a persones joves i per tant les utilitzen poc.
Parcs infantils per a gent gran o adolescents
Puig-Ribera destaca que les superilles tenen un potencial de proximitat, perquè són a prop de les cases i de la gent, en una ciutat tan densa com Barcelona. Però remarca que seria necessari construir-hi algun element que la gent vinculi a la pràctica de més activitat física.
En aquest sentit, posa com a exemple el fet que moltes superilles tinguin un parc infantil. Però destaca que es podria anar més enllà afegint-hi zones verdes per fer exercici, taitxí o qualsevol altra activitat física. Puig-Ribera creu que, fins i tot, es podrien afegir elements com parcs infantils per a gent gran, joves o adolescents, adaptats a les diferents activitats físiques que es desenvolupen segons cada grup d’edat.
