En els últims anys, coincidint amb el mandat de Barcelona en Comú, s’ha potenciat la transformació d’espais públics a la ciutat per destinar-los a l’ús ciutadà, en lloc de per als vehicles, amb, per exemple, la creació de superilles. Aquest canvi urbanístic també suposa un replantejament en el sistema d’il·luminació dels carrers.
La urbanista Maria Sisternas explica que a la capital catalana hi ha 146.000 punts de llum i que l’alçària dels fanals és cada vegada més baixa perquè l’objectiu és il·luminar les voreres i no les calçades, per on els cotxes ja circulen amb els fars encesos. A més, la tendència és il·luminar amb llum blanca i substituir el vapor de sodi, que és de color més groguenc.
Un dels factors importants a tenir en compte a l’hora d’instal·lar l’enllumenat és evitar la contaminació lumínica, tant cap a l’atmosfera com cap als veïns. Per això, cal evitar que els fanals s’orientin cap altres direccions que no siguin al terra.
Sistemes d’il·luminació innovadors a Barcelona
Un dels debats que hi ha sobre la taula és si cal il·luminar de la mateixa manera el carrer quan no hi ha ningú. Existeixen sistemes que regulen la intensitat de la llum en funció de si passen vianants. Aquest tipus d’instal·lació rep el nom d’enllumenat responsiu i a Barcelona s’utilitza en alguns llocs, com a l’avinguda de Josep Tarradellas. Sisternas detalla que s’hi han instal·lat sensors que quan detecten la presència de persones o de vehicles que circulen a una velocitat inferior als 30 km/h, com pot ser un patinet o una bicicleta, la il·luminació s’intensifica.
Un altre exemple d’innovació són els paviments luminescents, és a dir que el material amb què estan fets es carreguen durant el dia amb la llum solar i permet la il·luminació durant la nit, la qual cosa suposa un estalvi del consum energètic.
