Ja sap què és que la facin fora de casa i ha estat a punt de viure-ho per segona vegada. La Karín Elizabeth Lecca i els seus tres fills, una de 10 anys, han passat per baixos, pisos i pensions. L’últim, un hostal on l’Ajuntament de Barcelona els va reallotjar un cop desnonats i que van abandonar perquè, segons explica, van agafar-hi sarna. Sense llar ni recursos, van ocupar un pis a Verdum amb el temor i l’angoixa constants de ser-ne expulsats.
S’hi estan des de fa dos mesos i l’habitatge és propietat de la gestora immobiliària Anticipa, un gran tenidor. Semblava que el desnonament, per la via penal, s’executaria amb rapidesa, però gràcies a la mediació del SIPHO, el servei antidesnonaments municipal, es va frenar. A la Karín li van dir per trucada telefònica: “És com rebre la trucada del premi!“, exclama. La propietat va fer-se enrere i ara el procediment va més lent perquè es cursa per la via civil.
Mentrestant, les treballadores del Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO) que duen el cas aprofiten el temps guanyat i negocien amb Anticipa perquè la família pugui quedar-se al pis pagant un lloguer social. Si tot va com està previst, la propietat s’acollirà al programa Reallotgem de la Generalitat i, de cara a l’estiu, la Karín i els seus fills ja podran firmar un lloguer per set anys i adequat als seus ingressos.
Més recursos i més personal per al SIPHO
Desenllaços com aquest aporten sentit a la tasca del SIPHO de prevenir i evitar llançaments, i per això el consistori ha volgut potenciar-la. N’ha gairebé triplicat els professionals ─de 16 a 43─ i l’ha dotat d’un equip jurídic propi. També estrenen oficina central i es reforça la comunicació amb els jutjats, els propietaris i els Mossos. “Si tenim comunicació prèvia de l’expulsió, podem treballar altres aspectes abans de la data”, assegura Judith Cobacho, directora del servei.
És a dir, els permet, per exemple, activar ajuts per al lloguer o trobar altres fórmules per esquivar el desnonament. Al llarg del 2022 els professionals de la unitat antidesnonaments van acompanyar 1.881 famílies, van treballar 2.141 casos d’expulsió i, d’aquests, uns vuit de cada 10 es van suspendre abans del dia assenyalat, el 77 %. “Com més aviat agafem el cas, més possibilitats tenim de no arribar a la porta”, insisteix Cobacho.
La meitat de desnonaments, impulsats per grans tenidors
Segons el balanç del SIPHO, el 49 % de les gairebé 1.900 famílies tenen un procés de desnonament impulsat per un gran tenidor: societats, entitats bancàries o bé particulars amb més de 15 pisos. La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, critica que se salten la llei catalana. “Si oferissin lloguers socials i complissin la norma, la unitat es dedicaria a l’altra meitat de llançaments, on al darrere hi ha petites propietats que potser necessiten ajuda“, matisa.
Des del govern municipal reclamen una vegada més que la futura llei d’habitatge estatal inclogui, com en el cas de la catalana, que els grans tenidors estiguin obligats a oferir un lloguer social abans de denunciar per desnonar. Així, recalquen, els finals d’èxit com el de la Karín Elisabeth no seran tan excepcionals.
