Com a mínim una de les diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el PEUAT, que s’han conegut els darrers dies, anul·la íntegrament el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics. El text, al qual ha tingut accés betevé, considera que el pla requereix una avaluació econòmica “lògica i ponderada de les actuacions que s’han de desenvolupar sense necessitat de procedir a l’especificació de les indemnitzacions concretes”. I, per això, el tira enrere.
Aquesta és la resolució de la sentència on s’especifica clarament que el PEUAT queda anul·lat:
La resolució respon a la denúncia interposada per la cadena Olivia Hotels, i s’afegeix a l’anul·lació de l’article 15.4 del PEUAT, que establia que els hotels situats en zones de decreixement que fessin grans reformes, les havien d’aprofitar per retallar un 20 % les places oferides.
La sentència no és ferma
Cal recordar, però, que la sentència no és ferma i que l’Ajuntament de Barcelona encara pot presentar-hi un recurs de cassació. El jutge fixa el 14 d’octubre com a data límit. De fet, fonts del consistori, consultades per betevé, declinen valorar l’anul·lació íntegra del pla perquè “encara estan estudiant la sentència”, i les valoracions d’aquest dimecres de la tinenta d’alcalde Janet Sanz van en una altra línia: resten importància a les resolucions i asseguren que només afecten alguns aspectes concrets del pla i reiteren que la justícia legitima la globalitat del PEUAT.
El Gremi d’Hotels, en canvi, insisteix en un comunicat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit anul·lar el PEUAT “íntegrament” i celebra la decisió, perquè avala algunes de les reclamacions que feia l’entitat, com la “preservació de l’excel·lència dels hotels de la ciutat”. Assegura que les sentències marquen ara el camí que hauria de seguir un “necessari replantejament de l’actual PEUAT” per part del govern municipal.
Al maig, el TSJC va avalar el PEUAT
Aquestes sentències es produeixen només dos mesos després que el TSJC avalés el PEUAT. En aquella ocasió el jutge va desestimar un primer recurs d’un promotor, va fallar a favor del consistori i va clar, aleshores, que estava justificat i que no s’havia posat en marxa per perjudicar el sector hoteler.
El jutge va considerar que el turisme massiu és un fenomen real a Barcelona que, afegeix la resolució, afecta la convivència ciutadana, degrada l’espai públic, qüestiona la seguretat i expulsa els barcelonins més humils a l’extraradi.
