Les persones que dormen al ras són un dels col·lectius que més estan patint els aiguats dels darrers dies. A banda de buscar aixopluc en caixers, estacions ferroviàries o porxos, també es molesten perquè se’ls mullen la roba i les pertinences.
Helio Semedo i Domènech Garcia fa pocs mesos que dormen al carrer: l’un descansa a la Sala Baluard o a l’interior d’un caixer i l’altre, a l’Estació del Nord. Ells i altres persones consultades per betevé coincideixen a dir que en episodis de tempesta ho passen molt malament. Sovint el xàfec és imprevisible i els agafa desprevinguts.
A Barcelona hi ha un miler de sensesostre i, per tant, un miler de persones pateixen els estralls de la pluja de primera mà. Arrels Fundació diu que els han demanat més roba seca i dutxes que altres anys. Segons Ferran Busquets, director de l’entitat, “tots tendim a pensar que en episodis de fred es pateix molt, però les persones que viuen al carrer sobretot es queixen de pluja. No tenen roba i no tenen on refugiar-se”.
Ja fa temps que Arrels Fundació demana més espai per acollir la gran quantitat de persones que dormen al ras i, d’altra banda, deixar de pensar en albergs i apostar per espais més reduïts. La falta de places és un problema i és possible que n’hi hagi un de nou: Busquets sospita que entitats bancàries estan tancant caixers a la nit i ja no s’hi pot dormir.
