El nombre de sensellar que dormen al carrer s’estabilitza i dels 1.026 persones que es van compatibilitzar l’any passat, s’ha passat a 956 el 2018. També hi ha 2.099 sensesostre en aquesta situació que dormen en diferents equipaments municipals o de les entitats socials. Pel que fa a la gent que dorm en assentaments, a finals del 2017 hi havia 444 persones i ara se n’han identificat un total de 536.

Per poder comptar tota la gent que no té llar a Barcelona,  925 voluntaris s’han dividit en 287 grups diferents i distribuïts per zones acotades. De les de 10 la nit a les dues de la matinada han pentinat tots els carrers de la ciutat per conèixer el nombre de persones que dormen al carrer, ja sigui al ras, en un portal o dins una oficina bancària.

L’any 2017 es van comptar 1.026 persones que dormien al carrer en tota la ciutat i 2.026 als equipaments municipals o de les entitats. Són xifres que alarmen a les entitats de la XAPSLL, perquè representen més d’un 50 % de les que es van trobar el 2008. La meitat dels voluntaris d’enguany hi han participat per primera vegada i alguns d’ells són persones identificades l’any passat.

L’Eixample, el districte amb més gent que dorm al carrer

Per districtes, l’Eixample va passar a ser el primer en nombre amb 217 persones que dormen al carrer, i supera Ciutat Vella, que ara en té 210. Per darrere hi ha Sants-Montjuïc (172), Sant Martí (112), Sarrià – Sant Gervasi (57), Gràcia (52), Horta-Guinardó (43), Nou Barris (42), les Corts (30) i Sant Andreu (21). L’acció, organitzada per la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL), es fa des del 2008, però ha estat els darrers tres anys quan més pes ha adquirit amb la participació de l’Ajuntament.

546 persones dormen en assentaments

En relació amb la gent que dorm en assentaments, a finals del 2017 hi havia 444 persones i en el primer trimestre del 2018 se n’han identificat un total de 536. La síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, reclama a les administracions que col·laborin plegades per oferir solucions eficients als qui hi viuen. Entre altres qüestions, Vilà argumenta que en aquests espais viu força gent estrangera i la llei d’estrangeria és competència del govern de Madrid.