La Sonia Pampín i l’Aylin Molejón són usuàries de La Violeta, un equipament residencial que atén i acompanya dones en situació de sensellarisme a la ciutat de Barcelona. Les dues expliquen a l’ACN que han passat per situacions complicades, amb diferents tipus d’episodis de violència, que les han deixades en un estat emocional fràgil. En el cas de Pampín, després de passar per una mala experiència en un pis durant tres anys, va passar quatre mesos en una pensió i, posteriorment, la van derivar al Centre Residencial de Primera Acollida de Sarrià – Sant Gervasi. D’allà, la van acabar derivant a La Violeta, on assegura que no se sent “sola” i disposa de la seguretat de tenir “una casa”.
Per Pampín, va ser d’allò més complicat sortir “del bucle” en què es trobava per poder tornar a fer “la vida que tenia”. En aquest sentit, lamenta que totes les feines que ha anat trobant són “suplències” que no li permeten tenir “l’estabilitat” que li atorgaria un treball fix. “Necessitava tenir algú i no vaig rebre el suport de ningú”, recorda. Sobre les seves aspiracions, Pampín sosté que li agradaria viure fora de Barcelona, tenir un pis, un gat i una feina que li pugui donar una certa tranquil·litat.
Estratègies femenines de supervivència
Elena Sala, responsable del programa Dones amb Llar, d’Assís, assenyala que les dones de La Violeta són “lluitadores i supervivents”. Algunes d’elles —gairebé una de cada dues— treballen, però no disposen dels recursos suficients per sostenir unes condicions mínimes de vida, com ara l’habitatge o el transport. Per això, explica, es veuen obligades a posar en marxa “un seguit d’estratègies femenines de supervivència” per intentar continuar tirant endavant que sovint les situen “en posicions molt vulnerables”, que van des de la depressió, les violències o l’explotació. “Al final afegeixen pedres a unes motxilles personals que cada cop pesen més”, comenta.
Un sensellarisme femení “ocult”
Aquesta responsable d’Assís recorda que la major part de sensellarisme femení no es produeix al carrer, sinó “de portes endins”. És l’anomenat sensellarisme ocult i inclou situacions molt diverses, com ara habitacions de relloguer que es poden pagar avui però demà no, dones que intercanvien serveis a canvi d’un sostre o dones que viuen a casa d’amics i familiars i es passen el dia al ras per no molestar perquè no les facin fora. De vegades, fins i tot s’utilitzen altres formes d’espai públic que no són el carrer, com ara recepcions d’hospital o estacions de tren. Això explica que entre el 90 i el 95 % de les persones que dormen al carrer són homes.
La Violeta és un centre residencial d’inclusió que es va sumar l’any passat a La Llavor, tots dos equipaments pensats exclusivament per a dones en situació de carrer o sense llar.
S’obrirà un nou centre d’atenció a dones sense llar, la Llar Rosario Endrinal
Assís, que treballa per abordar les necessitats de les dones en situació de sense llar, té prevista enguany l’obertura d’un recurs nou per a l’atenció de dones en situació de carrer, la Llar Rosario Endrinal, que també disposarà del suport de l’Ajuntament de Barcelona.
