La seguretat és un àmbit que a Barcelona fa mesos que està al centre del debat per les situacions reiterades de baralles, robatoris i episodis violents que s’han viscut a la capital catalana i que s’han vist als mitjans de comunicació, amb especial atenció aquest estiu. L’analista en seguretat i doctor en dret públic global per la UB, Jofre Montoto, reflexiona sobre què és aquest concepte i com varia la percepció de seguretat en funció de la persona.
Què és la seguretat?
És un tot, des de l’aigua que bevem i que volem que sigui segura per no intoxicar-nos, fins a les condicions a la feina, que ens interessa que siguin segures per no prendre mal. El que popularment entenem com a seguretat és la seguretat física i, normalment, l’associem a uniformes, cossos policials, la delinqüència més corrent, com, per exemple, la dels carteristes.
Com percebem la seguretat?
Habitualment la percebem segons la nostra pròpia vulnerabilitat. No la percep igual un home que una dona anant pel carrer a les quatre de la matinada, malauradament. Amb la seguretat informàtica passa igual, la gent més gran se sent més vulnerable que la gent jove.
“La policia no pot estar a tot arreu i en tot moment”
El que necessitem per sentir-nos segurs és saber que vivim en un entorn en què no ens passarà res
o en què les possibilitats que ens passi alguna cosa són baixes. El risc zero no existeix i no arribarà mai. Si anem en metro i veiem carteristes cada dos per tres, encara que no s’enfrontin amb nosaltres directament, ens fa sentir insegurs. A més, si el turista no se sent bé a Barcelona no hi tornarà, i bona part de la nostra economia depèn del turisme.
Qui ens ha de fer sentir segurs?
L’Administració ens ha de garantir el fet de poder anar pel carrer tranquil·lament, que els nostres béns no seran robats o atacats, si més no, de forma contínua. La seguretat no es pot garantir sempre, perquè la policia no pot estar a tot arreu i en tot moment.
Quin paper hi juga la seguretat privada?
És un complement que és bastant lògic. Si anem a un concert, no pot ser que un policia sigui davant de l’escenari per evitar que algú hi pugi perquè és un acte privat. Tens uns mínims garantits, però si vols anar més enllà, pagues.
“Quan més inverteixes en prevenció, millor retorn tens en seguretat”
Que hi hagi més policies al carrer dona més sensació de seguretat?
No és directament proporcional. És obvi que la presència policial és imprescindible i que en situacions de crisi la presència de policia ajuda a disminuir els delictes, tot i que existeixen per unes raons que sovint tenen a veure amb les desigualtats, i aquí és on cal treballar. Ara bé, està demostrat que quan més inverteixes en prevenció, més bon retorn tens en seguretat.
Quins límits tenen les polítiques de seguretat?
Sobretot, els drets humans, que no et pots saltar mai, i les llibertats, tot i que no totes les societats democràtiques entenem igual aquest concepte.
