Aquest dilluns fa 41 anys de l’assalt al Banc Central, a la plaça de Catalunya de Barcelona. El 23 de maig del 1981, 11 atracadors van entrar amb armes de foc a l’entitat bancària, situada a la plaça de Catalunya, a la cantonada amb la Rambla. Van fer uns 230 ostatges, entre treballadors, clients i vianants, i els van retenir durant 37 hores. Finalment, el Grup Especial d’Operacions de la Policia Nacional (GEO) van entrar a l’edifici. Mentre agents i atracadors intercanviaven trets, els ostatges van aprofitar per sortir del banc. Alguns atracadors també van aprofitar la confusió per sortir-ne.
Santiago Tarín era llavors un periodista de 21 anys que treballava a la seu de la Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) a la plaça de Catalunya durant l’atracament. En una entrevista al programa ‘Via 15’ ha assegurat que van ser uns fets espectaculars. “Jo era davant del Banc Central, en una terrassa de la ràdio on ens vam instal·lar nosaltres i altres mitjans de comunicació, i teníem una visió privilegiada del que passava, es va convertir en una mena de gran plató on tots seguíem el que passava al banc”, relata el periodista.
Un silenci “estrepitós” a Barcelona
Un dels elements que més van impressionar el jove Tarín va ser la quietud que hi havia durant les hores que va durar l’assalt al Banc Central. “Hi havia molt silenci, un silenci estrepitós, em va impactar molt veure la plaça de Catalunya buida un dissabte i diumenge, només hi havia coloms perquè tots els accessos del voltant estaven tancats“, descriu.
Una de les preocupacions d’aquell moment era el benestar de les 230 persones que estaven retingudes al banc. Són especialment corprenedores les imatges d’un dels treballadors a qui els atracadors apuntaven al cap mentre es comunicaven amb els cossos policials. “Recordo molt la imatge del caixer, el que van agafar com a persona per tractar amb els de fora, el treien per mantenir converses amb les forces de seguretat mentre el mantenien encanonat i l’home ho va passar molt malament”, relata Santiago Tarín.
Finalment només es va produir una mort, la d’un dels atracadors a la teulada quan els agents de la Policia Nacional entraven a l’edifici. A banda, Ricard Martínez, un jove treballador del banc i ostatge de l’assalt, va resultar ferit a la cama per un tret. El líder dels atracadors ja havia demanat una ambulància i ràpidament va ser traslladat a l’Hospital de Sant Pau.
El dubte sobre la motivació de l’assalt al Banc Central
Tot i que la motivació semblava econòmica, no es va sostreure ni una pesseta del Banc Central i encara avui dia hi ha una hipòtesi que apunta a motivacions polítiques. Feia exactament tres mesos que s’havia comès l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981 per part del general Antonio Tejero. Segons alguns mitjans de l’època, els assaltants demanaven l’alliberament de Tejero i altres càrrecs. El líder dels delinqüents va explicar anys després que buscaven per encàrrec una maleta amb documents sobre el 23-F. La versió oficial, però, ho descarta totalment i considera els autors dels fets com a atracadors comuns amb els diners com a única motivació.
