Els turistes hi entren sense ser conscients que en aquest edifici, ara una botiga de roba, s'hi va produir l'atracament més important de la història recent de Barcelona i l'estat espanyol. Avui fa exactament 35 anys que un grup d'assaltants va entrar al que llavors era la seu del Banc Central. Hi van retenir durant 37 hores seguides més de 300 ostatges. Tot va començar a les 9 del matí. Un avís anònim va alertar-ne la Policia Nacional, que hi va arribar de seguida. Juan Martínez formava part llavors del grup especialitzat en atracaments. JUAN MARTÍNEZ comissari principal i cap de la Brigada de la Policia Científica de Catalunya "Fuimos recibidos con ráfagas de metralleta, gritos de somos guardias civiles y bueno, comprobamos que efectivamente se estaba produciendo un atraco y las armas eran reales puesto que uno de los compañeros recibió una herida en una de las piernas." La policia va acordonar la zona. Ningú no podia acostar-se a l'edifici, ni els reporters gràfics. En Lluís Costa, càmera de TVE, i companys seus van haver de saltar de terrat en terrat, per aconseguir gravar unes imatges que van fer la volta al món. LLUÍS COSTA, excàmera de TVE: "De mica en mica amb una escala que ens va deixar un bon home, una corda que ens va deixar una altra persona, vam aconseguir de mica en mica passar pels terrats del carrer de Tallers fins arribar aquí davant del Banc Central. Com que era la tarda teníem por que la policia ens veiés. Llavors ens vam ficar dins de l'habitació d'un veí i des d'allà fèiem imatges." Des d'allà van captar, per exemple, la sortida dels ostatges. Els assaltants anaven camuflats entre ells. Això no va evitar que nou fossin detinguts. Mai no va quedar clar el motiu de l'assalt. A la premsa es va plasmar la confusió. Se'ls va descriure com a guàrdies civils, com a pistolers a sou i se'ls va vincular al cop d'estat de Tejero. Poc després la policia va descartar-ne mòbils polítics. El líder del grup, però, manté que va ser contractat pels serveis secrets i la ultradreta per extreure un maletí amb informació rellevant sobre el 23-F.
Tot va començar cap a les 9 del matí. Un avís anònim va alertar-ne la Policia Nacional, que hi va arribar de seguida. “Ens van rebre amb ràfegues de metralleta i cridant que eren Guàrdies Civils”, explica Juan Martínez, actual comissari de la Policia Científica de Catalunya, que llavors formava part d’un grup especialitzat en atracaments”. Les condicions que van posar els assaltants, en què demanaven l’alliberament de Tejero i d’altres participants en el cop d’estat, i el fet que diguessin que eren Guàrdies Civils, van fer pensar en un primer moment que podien estar relacionats amb el 23-F.
La policia va acordonar la zona. Ningú no podia acostar-se a l’edifici, ni els reporters gràfics. En Lluís Costa, càmera de TVE, i companys seus van haver de saltar de terrat en terrat, per aconseguir gravar unes imatges que van fer la volta al món. “Un veí ens va deixar una escala i un altre una corda. Quan vam arribar a l’edifici de davant del banc ens vam amagar en una habitació per por que ens descobrís la policia”, explica.
Des d’allà van captar, per exemple, la sortida dels ostatges, 37 hores després de l’inici de l’atracament. Els assaltants anaven camuflats entre ells. Això no va evitar que nou fossin detinguts. Mai no va quedar clar el motiu de l’assalt. A la premsa es va plasmar la confusió, atiada pel govern central que donava missatges contradictoris. Els dies posteriors se’ls va descriure com a guàrdies civils, com a pistolers a sou i se’ls va vincular al cop d’estat de Tejero. Poc després la policia va descartar-ne mòbils polítics. El líder del grup, però, manté que va ser contractat pels serveis secrets i la ultradreta per extreure un maletí amb informació rellevant sobre el 23-F.
