Aquest canvi de model suposa un reforç als equips professionals especialistes en salut mental que treballen als centres d’atenció primària. Tots aquests centres de Catalunya podran oferir un servei que pretén millorar l’atenció dels trastorns més lleus, com la depressió o l’ansietat, fer detecció precoç d’altres patologies que poden empitjorar el diagnòstic si no s’agafen a temps i apoderar els pacients i la seva participació en els tractaments.
200 d’aquests professionals, psiquiatres, psicòlegs o infermers, faran possible que des d’aquest any tots els ambulatoris catalans disposin d’un equip d’atenció a la salut mental per als casos més lleus. 175 professionals més es destinaran a l’atenció dels trastorns més greus mentre que la resta atendran altres iniciatives de caire comunitari. Els 275 restants són personal que s’ha integrat o s’integrarà en programes concrets destinats també a l’atenció comunitària i la prescripció social per fomentar una prevenció de la salut mental integral.
El secretari general del departament en funcions i director del CatSalut, David Elvira, ha defensat aquest dijous que Catalunya és “un referent” en el model d’atenció comunitària i que cal seguir-hi apostant, tenint en compte que una de cada quatre persones tindrà algun trastorn al llarg de la seva vida. De fet, durant el 2016, els centres d’atenció primària van atendre fins a 1,4 milions de pacients per problemes d’aquest tipus.
Un exemple són aquelles persones amb Condició de l’Espectre Autista (CEA), sobre les quals betevé dedica una pàgina especial al web amb tota mena de continguts sobre aquest trastorn.
El 2017, la salut mental va ser dotada amb el seu màxim pressupost, que va créixer en 70 milions d’euros i es va elevar a 440 milions. El 62 % es destina a programes d’atenció comunitària per superar l’objectiu fixat per a l’any 2020, que és del 60 %.
