En el marc de la declaració de De los Cobos davant del Tribunal Suprem a principis de febrer, el coordinador dels tres cossos l’1-O va defensar que durant la jornada “no va haver-hi càrregues policials”, sinó que va haver-hi “actuacions policials per complir el mandat judicial”.

En ser preguntat pels 99 locals que els Mossos asseguren haver tancat durant el referèndum, De los Cobos ha afirmat que “la majoria d’aquests locals pertanyien a municipis molt petits on hi havia un únic punt de votació”. El coronel afegeix que els Mossos volien aparentar el compliment del mandat de l’Estat però que van permetre la votació i l’escrutini i es van emportar urnes i paperetes sense que la seva actuació hi afectés. D’aquesta manera, De los Cobos conclou que “aquest llistat de 99 locals era una part més de l’estafa que va suposar aquest dispositiu” i afirma que el dispositiu dissenyat i executat pels Mossos volia facilitar el referèndum il·legal. Així, carrega la responsabilitat a Trapero, de qui diu que estava “absolutament alineat” amb el conseller d’Interior, el director general dels Mossos i Carles Puigdemont.

D’altra banda, el coronel de la Guàrdia Civil, ha apuntat que l’ex-major dels Mossos es va oposar des del primer moment a complir amb el mandat judicial i l’acusa d’avisar de quina seria l’actuació policial als responsables de les meses dies abans de l’1-O. De los Cobos afirma que si no hagués dit que les patrulles no intervindrien si hi havia una massa humana al voltant dels col·legis, les plataformes organitzades de l’1-O no haurien fet una crida a ocupar els col·legis aquell dia.

Trapero està sent investigat per dos delictes de sedició: la inacció del cos policial que dirigia l’1-O i els aldarulls davant la conselleria d’Economia el 20 de setembre. L’ex-major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, declararà aquest divendres a l’Audiència Nacional davant la jutgessa Carmen Lamela.