(ACN) El Departament de Salut calcula que s’arribarà al pic de pressió assistencial a les UCI pel coronavirus pocs dies abans del 14 de febrer, data en què estan previstes les eleccions catalanes. Segons ha avançat ‘La Vanguardia’ i ha pogut confirmar l’ACN, Salut ha presentat un informe durant una reunió amb representants de les formacions polítiques, en el qual dibuixa dos escenaris de l’evolució de l’epidèmia. En cap dels dos, però, es té en compte que es pugui accelerar la velocitat de propagació per efecte de la nova variant britànica. En el primer dels casos Salut preveu arribar al pic a les UCI el 4 de febrer, amb 640 pacients, mentre que en el segon escenari el pic seria el 10 de febrer amb 850 pacients.
Primer escenari
Segons l’informe, el primer escenari implicaria que es mantingués una Rt estable al voltant d’1,15 fins que facin efecte les mesures en vigor, fet que passaria entre una i dues setmanes més tard. Això permetria una reducció de l’Rt fins a 0,9, que tornaria a pujar fins a 1 aproximadament després de la reobertura prevista per al 18 de gener. En aquest escenari s’arribaria al pic de casos nous diaris entorn del 20 de gener, amb 4.500 o 5.000. Es calcula que el 14 de febrer hi hauria uns 3.000 casos per dia laborable i uns 610 pacients a l’UCI. Hi hauria una davallada “molt lenta” dels casos nous i dels pacients ingressats.
Segon escenari
En el segon escenari s’acceleraria el creixement temporal com a conseqüència de Cap d’Any, fins a una Rt estable d’1,3 mentre no fan efecte les mesures noves. Les restriccions acabarien portant a una davallada fins al 0,9 i la reobertura provocaria un retorn de l’Rt fins a 1, com en el primer escenari. En aquest cas, el pic de casos nous diaris seria el 20 de febrer, amb uns 6.000 casos al dia, i el pic d’ocupació de les UCI seria el 10 de febrer amb uns 850 pacients. Les projeccions apunten que el 14 de febrer hi hauria uns 4.500 o 5.000 casos per dia laborable i uns 840 pacients a les UCI.
El departament recorda que a partir dels 400 llits d’UCI ocupats ja es comença a “condicionar” l’activitat assistencial i es poden donar desprogramacions. A partir dels 500 llits la desprogramació és “generalitzada” atenent a criteris clínics i a partir dels 650 pot arribar a afectar processos urgents. D’altra banda, l’Agència de Salut Pública estima que amb més de 3.000 contagis al dia és “molt difícil” fer un traçat detallat de totes les cadenes de contagis.
La velocitat de propagació es podria accelerar
A l’informe, Salut també apunta que les prediccions epidèmiques i de pressió assistencial “fan poc probable” que hi pugui haver mesures que suposin una desescalada “molt significativa” de la situació actual. Amb tot, també remarca que no es pot descartar una acceleració eventual de la velocitat de propagació, ja sigui per la variant britànica, per la temperatura baixa o per la impossibilitat de tallar les cadenes de contagi.
En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha remarcat que “no és gens fàcil” fer prediccions per a d’aquí a un mes i ha recordat que tots els experts assenyalen que es pot començar a preveure el camí de l’epidèmia amb 10 dies d’antelació. Amb tot, ha assegurat que “tant si estem millor com pitjor” la incidència de la transmissió i la pressió assistencial continuaran sent “altes” perquè no hi haurà hagut prou temps perquè baixi.
L’informe ha estat elaborat pel Computational Biology and Complex Systems Research Group (BIOCOM-SC) en col·laboració amb l’AQuAS i el SISAP (ICS).
Reunió amb els partits
El govern ha presentat aquest dilluns als partits una “anàlisi inicial d’escenaris” sobre la situació epidemiològica que es pot donar de cara a les eleccions del 14-F. Ho ha fet el secretari general de Salut, Marc Ramentol, en una reunió tècnica amb representants de les formacions polítiques. Segons fonts del govern, la intenció és que a la reunió de divendres amb els partits s’abordi l’informe complet elaborat pel Departament de Salut. Per part de l’executiu, a la reunió també hi ha assistit el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé; la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó; el secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, i el director general de Processos Electorals, Ismael Peña-López.
En la reunió, el Departament d’Exteriors ha explicat les darreres novetats sobre l’organització dels comicis, com ara les últimes resolucions de la JEC que accepten ampliar els terminis de sol·licitud del vot per correu o del vot exterior, o la denegació de la petició feta pel govern que demanava excloure del sorteig de meses els majors de 60 anys.
D’altra banda, s’ha actualitzat el nombre de sol·licituds de vots per correu, que a hores d’ara se situa en més de 20.000, la meitat de les quals s’han fet telemàticament. Això suposa multiplicar per tres les sol·licituds fetes el 2017 en el mateix període.
La investigadora Júlia Vergara creu que les eleccions s’haurien d’ajornar
La investigadora de l’IRTA-CReSA, Júlia Vergara, com ja han apuntat altres experts, és partidària de no celebrar les eleccions del 14-F per les complicacions que pot comportar: “Hi haurà molts casos personals, confinaments per contactes, dificultats per votar, i estàs exposant a la gent a molts riscos malgrat seguir les mesures de seguretat”, ha argumentat.
En una entrevista al ‘BTV Notícies Vespre’, Vergara ha insistit en què hi ha altres maneres de celebrar uns comicis i que, en tot cas, es poden ajornar. També ha recordat que en aquesta tercera onada ja no partíem de bons números i que segurament s’empitjorarà.
