Cuyàs ha explicat a ‘Bàsics BTV’ que l’expedició que va anar a Lausana va saber un minut abans que els havien donat els jocs. “El CIO d’Itàlia ens va fer un senyal, aixecant el dit, que nosaltres vam entendre que ens havien donat els jocs, però no va ser fins que Samarach va dir el nom que ho vam saber del cert”. Previ a aquest moment, Romà Cuyàs, com a responsable de la candidatura, va tenir molta feina. “Ens tancàvem el despatx i amb Narcís Serra ens imaginàvem la transformació de la ciutat” explica.
Madrid feia anys que no invertia en la ciutat. La taxa d’atur a Barcelona era 2,5 punts superior de la d’Espanya. Per això, des de la candidatura eren molt conscients que els jocs podien ser un revulsiu per a la ciutat. “Els jocs van posar Barcelona al món” conclou Cuyàs, qui assegura que va passar de ser un lloc molt trist a convertir-se en una ciutat del segle XXI.
Quan va ser designat responsable de la candidatura es va trobar amb un informe que recomanava no fer els jocs, perquè creia que Barcelona no tenia capacitat organitzativa per assumir un projecte tan gran. Per això, va decidir fer-ne un de propi, que van entregar a Samarach.
“Vam mentir tot el que vam voler, vam dir a Madrid que els jocs no costarien res” explica Cuyàs, qui assegura que l’escenari no pot pagar sol els jocs, sinó que havien d’aconseguir que es paguin sols. “Efectivament els jocs no costaven res, però s’havien de fer unes instal·lacions olímpiques fonamentals”. De l’any 84 al 92 es van invertir un bilió de pessetes a Barcelona, entre els ens privats i públics.
En ser preguntat sobre la retirada del nom de Joan Antoni Samarach en l’escultura olímpica que hi ha a l’Ajuntament, Cuyàs ha considerat que és injust que Samaranch no hagi rebut mai respecte ni prestigi per part de la ciutat. “La seva actuació va transformar bona part del país” afirma el responsable de la candidatura olímpica, qui reclama que com a mínim Barcelona se li hauria de dedicar un carrer.
