“À la ville de… Barcelona”: 30 anys d’una frase que va canviar la història de la ciutat

Barcelona es va llevar amb optimisme, engalanant-se per a l'ocasió. Era la quarta vegada que la ciutat es presentava com a candidata a acollir els jocs olímpics. I tothom pensava que aquella era la bona. Els mitjans de comunicació estaven preparats. Els diaris, per si calia imprimir una edició de tarda, i les ràdios i televisions, per omplir hores i hores de contingut en directe. S'acostava l'hora de la veritat i als carrers ja es palpava el nerviosisme. Milers de persones es van congregar a la plaça de Catalunya per seguir la retransmissió des d'una pantalla gegant. Des d'allà van veure aquest home, Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, pujar a l'estrada. I van veure com s'entretenia a obrir el sobre del guanyador en uns segons que, de ben segur, se'ls van fer força llargs. Finalment el va obrir i a dos quarts de dues del migdia va recitar la frase més recordada. "À la ville de Barcelona." Explosió d'alegria a la grada de Lausana, amb un Maragall eufòric. I explosió d'alegria a la plaça de Catalunya. Barcelona seria per fi ciutat olímpica. En altres punts de Catalunya també ho van celebrar. Fins i tot un grup d'espontanis van grimpar per les roques a les ruïnes d'Empúries i van encendre prematurament la flama dels jocs.