Barcelona es va llevar amb optimisme, engalanant-se per a l'ocasió. Era la quarta vegada que la ciutat es presentava com a candidata a acollir els jocs olímpics. I tothom pensava que aquella era la bona. Els mitjans de comunicació estaven preparats. Els diaris, per si calia imprimir una edició de tarda, i les ràdios i televisions, per omplir hores i hores de contingut en directe. S'acostava l'hora de la veritat i als carrers ja es palpava el nerviosisme. Milers de persones es van congregar a la plaça de Catalunya per seguir la retransmissió des d'una pantalla gegant. Des d'allà van veure aquest home, Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, pujar a l'estrada. I van veure com s'entretenia a obrir el sobre del guanyador en uns segons que, de ben segur, se'ls van fer força llargs. Finalment el va obrir i a dos quarts de dues del migdia va recitar la frase més recordada. "À la ville de Barcelona." Explosió d'alegria a la grada de Lausana, amb un Maragall eufòric. I explosió d'alegria a la plaça de Catalunya. Barcelona seria per fi ciutat olímpica. En altres punts de Catalunya també ho van celebrar. Fins i tot un grup d'espontanis van grimpar per les roques a les ruïnes d'Empúries i van encendre prematurament la flama dels jocs.

El divendres 17 d’octubre de 1986 la història de la capital catalana va fer un gir. Barcelona s’havia presentat com a candidata per ser seu olímpica en quatre ocasions i aquell dia, a les 13.30 h, ho va aconseguir. L’anunci el va fer, fa tres dècades, el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, que va pronunciar una de les frases més recordades de la història de la ciutat: “À la ville de… Barcelona.”

Des de les grades del Palais de Beaulieu de Lausana (Suïssa), la delegació barcelonina, amb el llavors alcalde, Pasqual Maragall, i l’exalcalde de Barcelona i ministre de Defensa Narcís Serra al capdavant, va celebrar de manera efusiva la designació de Barcelona com a seu olímpica.

Barcelona es disputava la candidatura olímpica amb París (França), Belgrad (Iugoslàvia) i Brisbane (Austràlia). Amsterdam i Birmingham n’havien quedat eliminades en rondes prèvies.

Barcelona es va postular com a futura seu olímpica l’any 1981 quan Narcís Serra va fer pública la voluntat de presentar-ne la candidatura. Feia només un any que Joan Antoni Samaranch havia estat designat president del COI. L’Ajuntament va aprovar per unanimitat en plenari donar suport a la idea de Serra de presentar la ciutat com a candidata a acollir els jocs del 92.