Segons un estudi del departament, els joves creuen erròniament que el tabac de picadura és més natural i té efectes menys nocius per a la salut que els cigarrets de paquet, una idea equivocada que es vol combatre amb aquesta unitat didàctica preparada per al primer cicle d’ESO i elaborada en el marc del programa Classe sense fum. Entre altres exercicis, el taller convida els joves d’entre 12 i 14 anys a comparar els dos tipus de tabac, mitjançant mètodes científics, i proposa reflexió i anàlisi crítica per evitar que comencin a fumar.

Les dades alerten que la majoria de ciutadans que fumen tabac de cargolar -un 6,7 % de la població- són joves amb estudis universitaris i de classe social mitjana alta. De fet, el seu consum ha augmentat en els darrers anys perquè es tracta d’un tabac més barat que el convencional,  una dada que destaca en un context en què el tabaquisme ha marcat un mínim històric.

A més del preu hi ha altres factors que han afavorit l’augment del consum. Les grans marques han augmentat la producció d’aquest tipus de paquets i també les varietats. A més, el tabac de picadura té bona premsa entre els joves perquè s’associa a disposar de més llibertat: el fet de fer a mà les cigarretes permet triar la quantitat de tabac que es fuma i fa la impressió, equivocada, que el fumador té un control més personal sobre el consum. La unitat pedagògica desmunta tots aquests mites i indica, per exemple, que ambdós tipus de tabac contenen nicotina (responsable de l’addicció), monòxid de carboni i quitrans, elements nocius per a la salut.