Ja fa un any i mig que va començar la restauració de Villa Esperanza. Aquesta va ser una casa d’estiueig ubicada a Vallcarca, al passatge d’Isabel, construïda amb el jardí al davant. L’edifici és d’estil eclèctic i premodernista. Ara, ha necessitat una restauració per preservar-ne els elements arquitectònics. Ferro forjat, estucat, fusta, pedra o rajoles s’han hagut de recuperar per fer-ho i han participat artesans de diferents disciplines que han intentat mantenir l’essència de l’edifici.

Una casa premodernista al passatge d’Isabel, 8

La façana de Villa Esperanza ha recuperat el seu aspecte original de finals del segle XIX. Aquesta construcció del passatge d’Isabel es va construir l’any 1894 amb els plànols de l’arquitecte Andreu Audet que va fer, com a la resta d’habitatges del passatge, el jardí davant, un espai verd que, com l’edifici, està protegit. Tot i que la finca és prèvia a l’estil modernista, que s’imposaria a Barcelona anys més tard, ja es van incloure motius florals en pedra i mosaics ceràmics en blau i blanc.

Recuperació d’elements de finals del segle XIX

Per mantenir tots els elements, s’ha començat una restauració que està a punt d’acabar. Pel propietari de la finca és important recuperar els petits detalls, per això, s’ha preocupat de buscar artesans que poguessin tornar a la vida elements com les estrelles de zinc, el pom de la porta o els lliris del parallamps. “Aquests lliris me’ls vaig trobar per sobre el teulat donant voltes, és que cada detall és molt important, en una restauració fa la qualitat de l’obra”, explica Francesc Ruestes, que fa una trentena d’anys que viu en aquesta casa.

L’estucat explota a Catalunya amb el modernisme

Un dels treballs fonamentals de la restauració ha estat l’estucat. La casa que sembla d’obra vista, en realitat no ho és, és estuc. L’Oriol Garcia n’és un expert, és la sisena generació familiar d’artesans de l’estuc. Explica que aquesta tècnica ve dels romans i que a Catalunya esclata amb el modernisme i a Barcelona amb els esgrafiats. “Totes les imitacions de pedra, imitacions d’obres vistes, neixen en un moment en què la mà d’obra de l’operari no valia res i els materials ho valien tot, et sortia més a compte fer un estuc imitació marbre que no pas portar un marbre“, apunta l’Oriol Garcia.

Una base de dades per restaurar el patrimoni

El Francesc Ruestes, propietari de Villa Esperanza, explica que no ha estat fàcil la restauració, ja que ha necessitat localitzar artesans de diferents disciplines per fer-ho. Per això, creu que l’Administració hauria de crear una base de dades per facilitar la conservació del patrimoni dels propietaris privats. Ruestes espera que els veïns que passin per davant puguin gaudir d’aquesta casa que ha recuperat tot el seu esplendor.