L’actuació policial de la Guàrdia Urbana en el desallotjament de l’acampada de la plaça de la Universitat no ha estat exempta de polèmica. Els agents de la Unitat de Reforç a l’Emergència i la Proximitat (UREP), coneguts com els antiavalots de la Urbana, van ser els qui van buidar la plaça i, en moments puntuals, van utilitzar les defenses contra els concentrats, que els van recriminar l’actuació.
Des de l’entitat de defensa de drets humans, Irídia, ho critiquen perquè asseguren que els agents de la Urbana no tenen competències en ordre públic. Segons l’advocat, Andrés Garcia Berrio, calia haver previst que caldria utilitzar les defenses.
Fonts municipals han explicat a betevé que l’ocupació de la via pública és un tema administratiu i que d’això se n’ocupa aquesta unitat. “Aquí hi havia recuperació de l’espai públic que això sí que és competència municipal”, ha explicat ell tinent d’alcalde de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, en la comissió de Presidència. Batlle també ha felicitat el cos pel desallotjament “planificat i ràpid” de l’acampada.
Crítiques de l’oposició
Una part de l’oposició també ha expressat les seves crítiques a l’actuació d’aquesta unitat policial. Tant ERC com JxC han qüestionat el paper de la Guàrdia Urbana. També la CUP, a través de Twitter ha expressat el seu rebuig i demana la dissolució de la unitat.
No és la primera vegada que aquesta unitat de la Guàrdia Urbana està en el punt de mira. A la campanya electoral del 2015, l’alcaldessa Colau va prometre dissoldre-la però, després de negociacions amb els sindicats, únicament s’ha canviat el nom i s’han afegit funcions relacionats amb el Medi Ambient i les Emergències.
La identificació dels agents
Irídia, a banda de qüestionar la competència de la Urbana per desallotjar l’acampada d’Universitat, també ha denunciat que els agents de la policia municipal que van intervenir no anaven ben identificats. En aquest sentit, l’advocat Andrés García Berrio, demana a la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI) de la Urbana que els policies vagin “correctament” identificats per davant, per darrere i també al casc.
Precisament, la setmana passada, aquesta proposta va ser aprovada al Parlament. Concretament, es va instar al Govern a què en un termini de sis mesos els Mossos vagin identificats “correctament”, amb un codi curt i fàcil de recordar tant per davant com per darrere de l’uniforme, inclòs el casc.
