Pina argumenta el recurs plantejant la vulneració de diversos drets:
Els motius per empresonar-lo
En la interlocutòria, la magistrada va argumentar que enviava Sànchez a presó incondicional perquè hi havia risc de fuga, reiteració delictiva i risc de destrucció de proves. En el recurs, el seu advocat li retreu que no diu quines proves es podrien destruir i li demana que tingui en compte que es va presentar voluntàriament a Madrid a declarar les dues vegades que va ser citat. En aquest sentit, li sol·licita que tingui en compte la seva situació laboral i familiar, com va fer amb el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en llibertat provisional com la intendent Laplana. Sobre la reiteració delictiva, l’advocat nega que Sànchez cometés cap delicte i explica a la magistrada que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sempre ha apostat per mobilitzacions pacífiques i que la sedició requereix d’algun tipus de força o violència.
El paper de Sànchez a la manifestació del 20-S
L’advocat remarca que l’ANC va ser qui va convocar la concentració davant el Departament d’Economia el 20 de setembre i que la va comunicar el Departament d’Interior. Esperaven, però, que hi anessin unes 2.000 persones i no pas les 40.000 que finalment hi van anar. En aquest sentit, remarca que Sànchez no es podia fer càrrec del que passés a les altres concentracions del mateix dia ni del comportament que tinguessin persones a títol individual.
La competència de la magistrada
L’advocat reitera que l’Audiència Nacional no és competent per enjudiciar el delicte de sedició. Argumenta que es tracta d’un delicte d’ordre públic que haurien d’investigar els jutjats d’instrucció de Barcelona perquè, a més, els suposats fets es van cometre a la ciutat. Rebutja que sigui un delicte relacionat amb la forma de govern com consideren la fiscalia i la magistrada i en aquest sentit li recorda que “la independència d’una part del territori de l’estat espanyol no s’aconsegueix manifestant-se milers de persones durant més de 24 h davant el Departament d’Economia de la Generalitat”.
Irregularitats en el procés
En el recurs, l’advocat de Jordi Sànchez també denuncia irregularitat de “temps i forma”. Explica que entre la primera declaració el 6 d’octubre i la del 16 del mateix mes no hi ha hagut fets nous ni diligències d’investigació que aportin nous indicis contra Sànchez. De fet, li recorda que la fiscalia no va demanar la segona declaració i que la magistrada es va basar només en l’informe que va presentar la Guàrdia Civil sobre els fets de l’1 d’octubre. Un informe que, diu el lletrat, el cos va aportar per “iniciativa pròpia, és irregular” perquè ningú no li ho va demanar.
