En concret, l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein demana a la fiscalia alemanya “donar la possibilitat a les autoritats espanyoles d’enviar, en la mesura del possible, informació complementària“. En fer-ho, però, remarca que això no vol dir que l’extradició de Puigdemont per malversació de diner públic sigui “inadmissible d’entrada”. La resolució es va dictar dijous, quan el jutge va decretar llibertat sota fiança per a Puigdemont, però el contingut concret no s’ha fet públic fins aquest dilluns.

Segons el tribunal alemany, l’euroordre exposa que Puigdemont va ser corresponsable (almenys políticament) dels costos del referèndum, però afirma que “no queda clar si l’Estat va haver de fer-se càrrec realment d’aquests costos pel fet d’haver estat sufragats amb càrrec al pressupost regional i si el reclamat [Puigdemont] va instar aquesta acció”. La resolució apunta que, segons la documentació de què disposen, es podria pensar que, després de la destitució del govern català en aplicació de l’article 155, els pagaments no es van arribar a fer efectius, i en aquesta mateixa línia recull també la declaració de l’expresident, segons la qual s’haurien pagat amb “donacions privades”. Tenint en compte això, l’audiència de Schleswig-Holstein considera hi ha dubtes de si contreure deutes (per a la celebració del referèndum) seria constitutiu de delicte a Espanya.

L’Audiència ja va descartar extradir Puigdemont pel delicte de rebel·lió en considerar que no hi havia hagut violència, però el procés continua obert i, per tant, queden encara altres incògnites sobre com pot evolucionar la causa. Pel que fa a la detenció i posterior entrada en presó preventiva de l’expresident català a Alemanya, el tribunal remarca que “totes les instàncies implicades en el procés han actuat d’acord amb la legislació vigent”.

Recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, en espera

El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el procés independentista, Pablo Llarena, no acudirà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) fins que la justícia alemanya hagi decidit si lliura Puigdemont a les autoritats espanyoles, o no. Llarena ja va anunciar el mateix dia que l’expresident català va quedar en llibertat provisional que tenia intenció de recórrer al màxim òrgan judicial europeu. Vol aclarir si l’euroordre s’ha tramitat correctament i si el jutge alemany s’ha extralimitat en la seva actuació.

La justícia alemanya ha de prendre una decisió en un termini de 60 dies, prorrogables fins a 90. Presentar una pregunta d’aquest tipus (una qüestió prejudicial) al TJUE podria paralitzar el procés judicial. La fiscalia espanyola, que també va anunciar que estudiava recórrer-hi, no ha confirmat, de moment, si ho farà, ni quan.