Amb crits de “no són suïcidis, són assassinats”, unes 200 persones s’han mobilitzat al voltant de la conselleria d’Interior per denunciar que el suïcidi no és un cas aïllat sinó una conseqüència del sistema capitalista. Els manifestants han llençat un missatge de disconformitat a les institucions i al departament d’Interior pel paper que tenen en els casos de desnonaments.
A la convocatòria s’hi han sumat associacions relacionades amb l’habitatge, entitats veïnals com l’Assemblea per un Turisme Sostenible, CDR i també partits polítics com la CUP o BComú. No hi ha faltat l’associació Fem Sant Antoni, l’endemà d’un desnonament al barri que va deixar una família amb tres fills sense habitatge en què es va produir un enfrontament al barri entre mossos i manifestants.
La tragèdia s’ha produït quan la comitiva judicial i els Mossos d’Esquadra eren davant de l’habitatge per executar el desallotjament. El Banc Popular, propietari del pis, havia demandat l’home per impagament de lloguer el novembre del 2017 i, des de llavors, no constava cap pagament.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha assenyalat que no es tracta d’un fet aïllat sinó que el drama dels desnonaments és present a molts indrets de Barcelona i han responsabilitzat l’Estat, les entitats bancàries i els fons voltors de la tragèdia a Cornellà.
Des de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, el seu president, Filiberto Bravo, tem que fets com el de Cornellà arribin al barri i lamenta que el problema no s’hagi resolt. Bravo alerta que a Ciutat Meridiana hi ha una mitjana de quatre desnonaments setmanals i, per a la setmana vinent, n’hi ha set de previstos, cinc només dilluns.
Desnonament d’un matrimoni amb tres informes per vulnerabilitat
L’Ajuntament de Cornellà ha anunciat que estudiarà emprendre alguna acció contra l’entitat
propietària de l’habitatge i ha denunciat la rapidesa de l’actuació: “No entenem per què tanta pressa, més enllà de la voluntat d’especulació”.
Es tracta del segon avís de desnonament que havia rebut el veí, que vivia a l’habitatge del barri de Sant Ildefons de Cornellà amb la seva parella. En la primera ocasió, l’Ajuntament de Cornellà va remetre un informe al jutjat en què acreditava la vulnerabilitat de la família i que va aconseguir aturar el llançament previst per al 13 de març.
Quan es va rebre el segon avís, el consistori va emetre un segon informe social d’urgència però, aquesta vegada, el jutjat en va fer cas omís perquè ja s’havia ajornat una vegada. Davant d’aquesta situació d’alarma, un dia abans de la data d’execució, l’Ajuntament va emetre un tercer informe mentre, paral·lelament, buscava una solució d’habitatge per al matrimoni.
