Fan cua per ser atesos pels membres de l'exèrcit que informen sobre els estudis que ofereix el cos. L'estand de les forces armades és ple de nois i algunes noies que hi van per curiositat o bé per ofertes formatives específiques a les quals els remeten des d'altres universitats o escoles. JALEL EL MAHIAH, estudiant "Ara faig segon de Batxillerat, vull fer arquitectura, he anat a la UPC i m'he assabentat que aquí a l'estand de les forces armades fan la carrera". ARIADNA MOSQUERA, estudiant "M'ha semblat interessant demanar informació perquè no sabia que l'exèrcit és aquí i m'ha impactat una mica". Les disciplines van des de cicle mitjà per formar part de les tropes i aprendre a utilitzar armament fins als títols d'oficial en telecomunicacions, medicina militar o pilotatge d'avions. La diferència amb altres centres és que les persones que estudien a l'exèrcit no han de pagar res, ni tan sols matrícules: tot està 100% subvencionat. PERE MANGORCO, estudiant "Bàsicament només m'interessa per l'aspecte econòmic perquè jo vull ser pilot d'avió però és molt, molt car. Ara he anat a preguntar l'oferta a l'altre lloc que no és l'exèrcit i són 59.800 euros". Alguns es mostren crítics amb l'augment de les taxes a la universitat pública, que contrasta amb la gratuïtat de la formació militar. Aquest, juntament amb el rebuig de l'ús de les armes, són els motius pels quals un grup d'estudiants s'han afegit de manera espontània a la protesta que el sindicat USTEC-STEs ha fet aquest matí contra l'existència d'un estand que consideren que "recluta" soldats, i no estudiants. ELENA CORNELIO, USTEC-STES: "Pel moment econòmic en què estem potser troben una sortida més fàcil, però tampoc analitzen potser el que representa estar en un exèrcit". Els membres de l'exèrcit presents al Saló no han volgut parlar amb BTV, però han dit fora de càmeres que respecten la reivindicació del sindicat malgrat que insisteixen en la validesa dels seus estudis.

No és la primera vegada

que els sindicats educatius i les entitats antimilitaristes reclamen que l’exèrcit abandoni les fires d’oci i educació. Fa dos anys que es va posar en marxa la campanya “Desmilitaritzem l’educació” al Saló de la Infància de la ciutat i gairebé sis que els precursors d’aquesta iniciativa demanen explicacions al Departament d’Ensenyament sobre la presència de l’exèrcit en aquests esdeveniments. Asseguren que l’única resposta que han rebut de la conselleria és que és “una oferta educativa més”, però sembla que ningú no es planteja retirar-la d’aquests espais.

La qüestió és que, no només no es treuen els estands del Ministeri de Defensa, sinó que aquests atrauen centenars d’estudiants cada dia. Els motius són molt diversos. Alguns hi van per curiositat, és el cas de l’Ariadna Mosquera que afirma que “veure militars així, vestits amb els galons i tot, explicant els seus estudis, xoca bastant”. Ella hi va a treure el nas només per passar l’estona, però en Jalel està interessat en els estudis que les forces armades poden oferir-li. Aquest noi, que ara cursa segon de batxillerat, vol estudiar arquitectura però no vol pagar una matrícula excessivament cara, per això des de la UPC l’han informat que existia aquesta oferta formativa. En Jalel, però, es mostra preocupat: “la nota de tall és molt alta, i no crec que hi pugui entrar. És clar, com que no pagues un duro”.

Precisament la gratuïtat dels estudis militars és l’element que, segons els mateixos treballadors de l’estand de Defensa, atreu més estudiants i també la que genera més controvèrsia. La Paula, que ha participat en la protesta del sindicat USTEC, es mostra indignada: “mentre retallen la universitat pública i encareixen les taxes, resulta que l’exèrcit regala els estudis“. En Pere, en canvi, és molt més pràctic i creu que aquesta subvenció completa dels estudis el podria beneficiar, ja que vol ser pilot i es tracta d’una formació especialment cara. Aquest estudiant diu que deixa de banda les seves idees a l’hora de demanar informació a l’exèrcit: “estic d’acord amb la protesta: no m’agrada la violència ni l’ús de les armes, però si me’n puc beneficiar, per què no hauria de venir a aquest estand?”.

Els estudiants s’afegeixen a la protesta del sindicat

Amb una pancarta on s’hi podia llegir “Les armes maten, no eduquen”, els membres del sindicat USTEC han irromput en l’espai destinat a l’exèrcit dins el Saló de l’Ensenyament. Diversos estudiants s’han sumat a la protesta de manera espontània i, després de cridar consignes com “diners per escoles i no per a bombes”, han abandonat l’estand per recórrer una part de la fira i fer sentir la seva queixa.

Elena Cornelio, del sindicat USTEC, reconeix que els sorprèn la presència de tants estudiants en un estand que rebutgen per considerar “poc ètic, mentre es retalla en educació i sanitat”. Cornelio creu que els joves s’informen perquè, en temps de crisi, “l’exèrcit pot ser una solució fàcil”, però insisteix que no és admissible que en una fira educativa estiguin presents els valors que transmeten les institucions militars, perquè considera que “contradiuen els valors de pau, diàleg i llibertat que són la base del nostre sistema educatiu”. “No ens agrada que hi siguin perquè recluten soldats, no estudiants”, sentencia la portaveu.

Els membres de l’exèrcit presents al Saló no han volgut parlar amb BTV, però han dit fora de càmeres que respecten la reivindicació del sindicat malgrat que insisteixen en la validesa dels seus estudis. Asseguren que no tot és formació militar i que la diversitat de disciplines és molt àmplia. Els portaveus militars no responen quan se’ls pregunta per l’elevada inversió en Defensa, que contrasta amb les retallades en l’àmbit social i educatiu, i insisteixen en defensar uns estudis que són “gratuïts” i que, segons diuen “poden donar sortida a estudiants que estan desorientats o que no volen continuar amb la formació postobligatòria“. De fet, el perfil per optar a ser oficial – que requereix haver superat la selectivitat amb una alta nota de tall- és força lluny del que es requereix per a les tropes: haver apropat l’ESO, independentment de la nota.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a