Cada matí és frenètic a la seu de l’ONG De Veí a Veí, que, des del 2011, entrega menjar i productes bàsics a Sant Antoni. Encara en plena pandèmia del coronavirus, l’associació dona setmanalment àpats preparats a unes 1.200 persones sense llar, i els últims mesos ha detectat que al barri s’agreuja una problemàtica: hi ha proliferat l’arquitectura hostil. Veïns de la zona han col·locat barreres urbanístiques en portals perquè els sensesostre no hi puguin dormir ni trobar aixopluc.
“Moltes comunitats veïnals, amb una entrada on gent sense llar s’allotjava de nit, l’han tancat“, explica Eva Salvany, de l’ONG. Un exemple en són les reixes que han alçat al portal els veïns d’un edifici de l’avinguda de Mistral. Les van posar just abans de l’esclat de la covid-19 per dissuadir les 10 persones sense sostre que feia temps que s’hi havien instal·lat. “No sabíem què més fer. Havíem contactat amb l’Ajuntament, els Mossos… però res”, relata Maria Canudes, veïna de la finca.
En un altre punt de Sant Antoni, l’escenari és el mateix: el veïnat d’un immoble del carrer de Floridablanca ha col·locat també reixes fa tan sols un parell de mesos on descansaven, sovint, un grup de cinc indigents. Però l’arquitectura hostil contra els sensesostre s’estén cada cop més per tot Barcelona. L’Estefan té 57 anys, en fa 21 que viu al carrer, 15 a la ciutat, i relata que es va topar amb aquesta realitat al Poble-sec.
Estefan: “Només volem tranquil·litat, no fem res dolent”
Ell és usuari d’Arrels Fundació i, en concret, es refugiava sota els balcons de la finca que hi ha a tocar dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran amb 30 persones més. Narra que s’hi va estar fins que un bon dia els veïns hi van posar pedres, afirma, per fer-los-en fora. “Ho fan a tot arreu, no deixen ningú tranquil. Ningú pot dormir en pau… Només volem tranquil·litat, no fem res dolent“, lamenta l’Estefan.
Una mostra més del rebuig social
El Sindicat de Persones sense Llar té clar el perquè d’aquestes barreres: denuncia que són una mostra més del rebuig de la societat. “La persona que viu al carrer té un estigma. La gent es pensa, per exemple, que tothom és un borratxo, i tot això genera rebuig”, critica Albert Gort, portaveu del col·lectiu. Reclama l’atenció a les administracions i, sobretot, els demana repensar les polítiques d’habitatge perquè ningú no hagi de dormir al ras.
