La presó de dones de la Trinitat Vella, que va obrir el 1963, va esdevenir nucli del moviment feminista a mitjans dels anys 70. El 1976 es va fer a l’entorn de la presó la primera manifestació del 8 de març per demanar l’amnistia de la dona. A més, els dos anys següents, les manifestacions es van repetir cada diumenge.
Aquest és un dels episodis històrics que recull el documental ‘Veïnatges forçats’, dirigit per la docent i activista visual Julia Montilla. Compta amb el testimoni de diferents preses polítiques que narren en primera persona el que van viure entre els murs de la presó de dones.
Per il·lustrar-ho, Julia Montilla ha fet servir imatges de diferents arxius, com la Filmoteca de Catalunya, el NO-DO o del llargmetratge ‘Después de…’, de Cecília Bartolomé. També apareixen imatges actuals del moviment feminista a la Trinitat Vella, ja que s’ha volgut connectar el passat amb l’actualitat. Segons Julia Montilla, es pot fer un paral·lelisme amb la situació d’ara, perquè la majoria de dones empresonades són dones pobres, com llavors, per la desigualtat social.
Vol recuperar la memòria històrica del barri
El documental ‘Veïnatges forçats’ forma part d’un projecte desenvolupat pel Pla de barris de la Trinitat Vella. La presó és una de les línies de treball, a banda de les migracions i les lluites veïnals. Miquel Àngel Lozano, cap de projecte del Pla de barris, assegura que la memòria històrica i popular també pot servir per fomentar la cohesió social d’aquests barris. En aquesta línia, un faristol també recorda la importància de la presó de dones.
El documental s’ha presentat a la Model i està previst que es pugui projectar davant de la presó de la Trinitat Vella a mitjans de juliol. A més, es pot visionar al web de la Memòria Visual de la Trinitat Vella.
