Durant anys, la presó va viure d’esquenes al barri i va ser un pes pels veïns que van lluitar, a partir de la dècada dels 70, per demanar el seu trasllat. El 2009 es va procedir a un enderrocament parcial i, actualment, és un centre de reclusos de joves en règim obert. En els propers anys es traslladaran els presos i es tancaran les portes per acollir habitatges i equipaments pels veïns. La regidora del districte, Laia Ortiz, ha destacat que és molt important la restitució i reparació de la memòria col·lectiva: “Posar una senyalització de què és el que passava aquí ens reconcilia, també com a barri, amb la presó”.
Per la seva banda, Ricard Vinyes, del Comissionat de Programes de Memòria, explica que aquest faristol expressa la lluita i l’esforç de les dones de la ciutat: “Aquesta és la presó a la qual venien les joves sindicalistes, les joves universitàries, que participaven en el moviment antifranquista. Eren detingudes i portades aquí”.
Des de l’Ajuntament han posat en marxa un procés participatiu amb veïns i entitats per decidir el futur del conjunt arquitectònic de la presó. Els veïns aposten per mantenir l’edifici de la primera línia de la presó per no oblidar la història d’aquest emplaçament i omplir-lo amb les entitats del barri. Amador Expósito, president de l’Associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat, ha comentat que una part podria ser un museu permanent sobre el que va ser la presó amb una sala d’actes, un espai per a l’arxiu històric i per a les entitats del barri.
L’acte de col·locació del faristol informatiu per a la memòria ciutadana s’emmarca dins dels actes de celebració de la Primavera Republicana, organitzats per l’Ajuntament de Barcelona, com l’estrena del carrer de Pepe Rubianes, la inauguració d’un panell informatiu que recorda Ferrer i Guàrdia o la instal·lació d’una placa que homenatja l’anarcosindicalista Àngel Pestaña.
