Els ruixats d’aquests dies de maig -curts però força freqüents- serveixen per mantenir la humitat del sòl i la verdor de boscos, prats i sembrats de l’entorn de Barcelona. Les precipitacions han estat molt freqüents des de finals de gener a la ciutat, un fet extrapolable (en graus diferents) a bona part de Catalunya.
Els camps de cereals de secà aquests dies es mantenen encara verds a les comarques de Ponent, i sobretot al centre i l’oest de la península Ibèrica, on predominen extenses zones agrícoles, prats o boscos poc densos. El verd tenyeix el paisatge i es fa plenament visible des de les fotografies aèries que es fan cada dia amb el sensor Modis del satèl·lit Terra de la NASA. Les dues imatges que il·lustren aquesta notícia ressalten en plenament les diferències entre el 2017, immers en un context de sequera, i la present primavera humida.
L’índex de precipitació estàndard és una eina que permet avaluar el dèficit, o l’excés de precipitació. Els intervals més curts de temps, inferiors als nou mesos, són els que permeten estimar millor la humitat del sòl, un element important per als boscos o els sembrats. Els més llargs són idonis per tal d’analitzar les reserves d’aigua dels embassaments o del subsòl. El mapa de l’Agència Estatal de Meteorologia corresponent als darrers tres mesos se’n fa ressò i explica, en bona mesura, el perquè de la verdor dels camps i prats de la Meseta i Portugal d’aquests dies.
En el cas de Catalunya les imatges no són tan explícites a simple vista, tot i que també s’entreveu la major verdor d’aquest 2018 en alguns sectors de Ponent, l’interior i el prelitoral.
