Els orígens Segons explica el portaveu de la Plataforma d'Espanya i Catalans, Manel Parra, el moviment es va gestar just quatre dies després de l'Onze de Setembre. Ell és un mestre d'un institut escola de Nou Barris que, durant l'estiu, havia creat una pàgina de suport a les paraules de Pau Gasol en què deia que se sentia tant català com espanyol. Gasol va ser l'abanderat de l'equip olímpic espanyol als Jocs de Londres. Ara aquesta és la pàgina de la plataforma a Facebook i té més de 3.000 seguidors. El nom de la plataforma, d'Espanya i Catalans, recupera la manera en què Jacint Verdaguer es va referir al Canigó en el seu gran poema èpic dedicat a aquesta muntanya tan simbòlica del Pirineu català: al cant IV, el poeta diu que "los estrangers que obiren de lluny eixa muntanya, 'aquell gegant –exclamen–, és un gegant d’Espanya, d’Espanya i català'". Segons la Plataforma d'Espanya i Catalans, aquesta mateixa fórmula la va fer servir Lluís Companys mentre fou ministre de la Marina de la República espanyola. El creixement Després d'un Onze de Setembre amb caràcter marcadament independentista, Manel Parra va entrar en contacte a través de Facebook amb diversos grups de joves motivats per sortir al carrer a defensar la unió entre els pobles d'Espanya. Des de Mataró, Xavi Reyes plantejava la convocatòria d'una manifestació a Barcelona aquest 12 d'octubre que unís les places d'Espanya i de Catalunya. La proposta de Reyes va atreure l'interès de milers de persones. Finalment la manifestació es durà a terme, tot i que en forma d'acte més lúdic i familiar, només a la plaça de Catalunya. I la pàgina de Reyes ha esdevingut la comunitat a Facebook de la Plataforma D'Espanya i Catalans, formada per més de 5.000 persones. El 19 de setembre, set impulsors d'aquesta plataforma es reunien de manera informal en un bar de Barcelona. El manifest que van publicar a Facebook va rebre més de 400 adhesions en dos dies, a més de nombroses ofertes de gent disposada a col·laborar com a voluntaris o bé cedint material i serveis per tirar endavant les convocatòries i la mobilització. Un dels qui s'hi va sumar des del primer moment és el professor Carles García Palacio, creador de la pàgina dels Catalans que no volen la independència, que ha arribat al 12 d'octubre amb més de 27.000 seguidors. La varietat Altres grups o pàgines no han tingut tant d'èxit, però el cert és que a hores d'ara és fàcil trobar-ne moltes amb lemes diversos però les mateixes imatges copiades a la capçalera. Com aquesta que duu per nom "Català! Espanya t'estima, qui no ho fa i et roba és la Generalitat". Entre els grups de Facebook, cal destacar l'anomenat Catalunya És Espanya, del qual formen part més de 2.000 persones, tot i que la majoria no són catalans sinó de la resta d'Espanya. En total, les pàgines i perfils de les xarxes socials vinculats a la Plataforma d'Espanya i Catalans sumen uns 280.000 seguidors, tot i que ells mateixos reconeixen que molts deuen estar duplicats en més d'un d'aquests espais de participació que s'han anat creant. Tot i que en la gènesi de tot aquest moviment hi havia també un petit grup de tuitaires organitzats a Castelldefels, sembla que el 12-O ha crescut més a Facebook que no pas a Twitter. El compte oficial des d'on piula la Plataforma d'Espanya i Catalans és @moviment12Ocat. Pel que fa a l'etiqueta per identificar tots els missatges sobre aquesta mobilització, s'ha proposat #12OctubreEnCataluña, un "hashtag" una mica llarg però que també apareixerà en cercar missatges amb #12Octubre o fins i tot #12O. Molts tuits relacionats amb aquest moviment cívic també inclouen la paraula clau #mejorunidos, tot i que aquesta és una etiqueta proposada específicament des de Ciutadans. Les adhesions La Plataforma d'Espanya i Catalans insisteix que la mobilització d'aquest 12 d'octubre ha sorgit espontàniament de la societat civil a través de les xarxes socials i que en cap cas s'ha d'atribuir la convocatòria a determinats partits polítics, malgrat que destacats dirigents s'hi hagin adherit a títol particular. El perfil personal des del que Manel Parra va començar a administrar la pàgina de Facebook té prop de 450 "amics", entre els quals hi ha el regidor del PP Eduardo Bolaños o els diputats d'aquest partit José Antonio Coto, Enric Millo i Rafael Luna. Tampoc no hi falten com a contactes Albert Rivera o Jordi Cañas, diputats de Ciutadans, a més de tot un reguitzell d'agrupacions locals del PP i de C's. Hi ha també les Joventuts Identitàries de la província de Girona (PxC). Manel Parra també ha informat de l'adhesió al manifest d'Espanya i Catalans d'algunes corrents del PSC i del PSOE, com Àgora Socialista i Socialistes en Positiu. En canvi, la plataforma ha rebutjat qualsevol mena d'implicació dels membres de la Falange Española. Dins de la llista d'entitats que sí que donen suport efectiu a la convocatòria de les 12 h a la plaça de Catalunya, hi ha les de la plataforma CatalunyaTalQual.Es, que aquesta mateixa setmana ha presentat un manifest en què reclama a la Generalitat i la resta d'institucions catalanes "que reflecteixin la realitat bilingüe del país". En l'acte de presentació d'aquest manifest hi van  ser presents Albert Rivera i Alícia Sánchez-Camacho, així com el president d'Impuls Ciutadà, José Domingo (escissió de Ciutadans).

Els orígens

Segons explica el portaveu de la Plataforma d’Espanya i Catalans, Manel Parra, el moviment es va gestar just quatre dies després de l’Onze de Setembre. Ell és un mestre d’un institut escola de Nou Barris que, durant l’estiu, havia creat una pàgina de suport a les paraules de Pau Gasol en què deia que se sentia tant català com espanyol. Gasol va ser l’abanderat de l’equip olímpic espanyol als Jocs de Londres. Ara aquesta és la pàgina de la plataforma a Facebook i té més de 3.000 seguidors.

El nom de la plataforma, d’Espanya i Catalans, recupera la manera en què Jacint Verdaguer es va referir al Canigó en el seu gran poema èpic dedicat a aquesta muntanya tan simbòlica del Pirineu català: al cant IV, el poeta diu que “los estrangers que obiren de lluny eixa muntanya, ‘aquell gegant –exclamen–, és un gegant d’Espanya, d’Espanya i català‘”. Segons la Plataforma d’Espanya i Catalans, aquesta mateixa fórmula la va fer servir Lluís Companys mentre fou ministre de la Marina de la República espanyola.

El creixement

Després d’un Onze de Setembre amb caràcter marcadament independentista, Manel Parra va entrar en contacte a través de Facebook amb diversos grups de joves motivats per sortir al carrer a defensar la unió entre els pobles d’Espanya. Des de Mataró, Xavi Reyes plantejava la convocatòria d’una manifestació a Barcelona aquest 12 d’octubre que unís les places d’Espanya i de Catalunya. La proposta de Reyes va atreure l’interès de milers de persones. Finalment la manifestació es durà a terme, tot i que en forma d’acte més lúdic i familiar, només a la plaça de Catalunya. I la pàgina de Reyes ha esdevingut la comunitat a Facebook de la Plataforma D’Espanya i Catalans, formada per més de 5.000 persones.

El 19 de setembre, set impulsors d’aquesta plataforma es reunien de manera informal en un bar de Barcelona. El manifest que van publicar a Facebook va rebre més de 400 adhesions en dos dies, a més de nombroses ofertes de gent disposada a col·laborar com a voluntaris o bé cedint material i serveis per tirar endavant les convocatòries i la mobilització. Un dels qui s’hi va sumar des del primer moment és el professor Carles García Palacio, creador de la pàgina dels Catalans que no volen la independència, que ha arribat al 12 d’octubre amb més de 27.000 seguidors.

La varietat

Altres grups o pàgines no han tingut tant d’èxit, però el cert és que a hores d’ara és fàcil trobar-ne moltes amb lemes diversos però les mateixes imatges copiades a la capçalera. Com aquesta que duu per nom “Català! Espanya t’estima, qui no ho fa i et roba és la Generalitat”. Entre els grups de Facebook, cal destacar l’anomenat Catalunya És Espanya, del qual formen part més de 2.000 persones, tot i que la majoria no són catalans sinó de la resta d’Espanya. En total, les pàgines i perfils de les xarxes socials vinculats a la Plataforma d’Espanya i Catalans sumen uns 280.000 seguidors, tot i que ells mateixos reconeixen que molts deuen estar duplicats en més d’un d’aquests espais de participació que s’han anat creant.

Tot i que en la gènesi de tot aquest moviment hi havia també un petit grup de tuitaires organitzats a Castelldefels, sembla que el 12-O ha crescut més a Facebook que no pas a Twitter. El compte oficial des d’on piula la Plataforma d’Espanya i Catalans és @moviment12Ocat. Pel que fa a l’etiqueta per identificar tots els missatges sobre aquesta mobilització, s’ha proposat #12OctubreEnCataluña, un “hashtag” una mica llarg però que també apareixerà en cercar missatges amb #12Octubre o fins i tot #12O. Molts tuits relacionats amb aquest moviment cívic també inclouen la paraula clau #mejorunidos, tot i que aquesta és una etiqueta proposada específicament des de Ciutadans.

Les adhesions

La Plataforma d’Espanya i Catalans insisteix que la mobilització d’aquest 12 d’octubre ha sorgit espontàniament de la societat civil a través de les xarxes socials i que en cap cas s’ha d’atribuir la convocatòria a determinats partits polítics, malgrat que destacats dirigents s’hi hagin adherit a títol particular. El perfil personal des del que Manel Parra va començar a administrar la pàgina de Facebook té prop de 450 “amics”, entre els quals hi ha el regidor del PP Eduardo Bolaños o els diputats d’aquest partit José Antonio Coto, Enric Millo i Rafael Luna. Tampoc no hi falten com a contactes Albert Rivera o Jordi Cañas, diputats de Ciutadans, a més de tot un reguitzell d’agrupacions locals del PP i de C’s. Hi ha també les Joventuts Identitàries de la província de Girona (PxC). Manel Parra també ha informat de l’adhesió al manifest d’Espanya i Catalans d’algunes corrents del PSC i del PSOE, com Àgora Socialista i Socialistes en Positiu. En canvi, la plataforma ha rebutjat qualsevol mena d’implicació dels membres de la Falange Española.

Dins de la llista d’entitats que sí que donen suport efectiu a la convocatòria de les 12 h a la plaça de Catalunya, hi ha les de la plataforma CatalunyaTalQual.Es, que aquesta mateixa setmana ha presentat un manifest en què reclama a la Generalitat i la resta d’institucions catalanes “que reflecteixin la realitat bilingüe del país”. En l’acte de presentació d’aquest manifest hi van  ser presents Albert Rivera i Alícia Sánchez-Camacho, així com el president d’Impuls Ciutadà, José Domingo (escissió de Ciutadans).

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a