Una cerca als principals portals immobiliaris ens diu que, ara mateix, hi ha uns 4.000 pisos de lloguer a Barcelona. Una xifra baixa que s’ensorra, encara més, quan especifiquem que volem pagar un màxim de 800 euros. Ja només en trobem una trentena. La majoria no superen els 50 metres quadrats i gairebé tots són baixos sense pràcticament llum natural. N’hi ha, a més, que són allotjaments temporals.
“La qualitat dels anuncis està baixant cada vegada més perquè l’oferta és molt escassa i sota els 800 euros ja gairebé només trobem pisos sense llum, molts petits o, fins i tot, sense cèdula d’habitabilitat”, ha concretat a betevé María Matos, portaveu del portal Fotocasa.
De fet, el preu mitjà dels lloguers a Barcelona és, segons Matos, d’uns 1.700 euros al mes. Això pel que fa als pisos disponibles. Ara bé, el Sindicat de Llogateres matisa que segons les últimes dades de l’Incasòl, els lloguers en vigor ja superen els 1.080 euros. Més que el salari mínim interprofessional.
Manca d’oferta o especulació?
Segons els portals immobiliaris, els preus disparats són culpa d’una oferta de lloguer escassa. El Sindicat de Llogateres diu, en canvi, que això és una fal·làcia i que la culpa és de l’afany especulador de grans propietaris i d’empreses que s’han apoderat del mercat.
No té sentit que la gent de Barcelona malvisqui i tinguem 9.000 pisos turístics i milers de pisos en lloguer de temporada per a nòmades digitals”
“No té sentit que la gent de Barcelona malvisqui en locals, en infrahabitatges o es vegin obligats a compartir pis i tinguem 9.000 pisos turístics i milers de pisos en lloguer de temporada per a nòmades digitals o ‘expats'”, ha lamentat la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo.
Que s’apliqui ara la llei de l’habitatge
El Sindicat de Llogateres s’ha mostrat indignat pel fet que a Catalunya encara no s’estigui aplicant el topall de lloguers que preveu la llei de l’habitatge. “No és una regulació perfecta, però marca un abans i un després molt clar”, ha assegurat Arcarazo. “Cada mes que arribem tard són mesos en què la gent viu pitjor o se n’ha d’anar de casa”, ha afegit.
El sindicat creu que la llei servirà, si més no, per frenar la pujada. Perquè baixin, però, caldrà més mesures. El parc públic de lloguer hi hauria d’ajudar. Però el sindicat alerta que al pas actual caldrien segles per arribar als nivells de països com Àustria o Països Baixos, els més avançats en polítiques d’habitatge.
