(ACN) El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l’1-O, ha assegurat aquest dimarts que l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto va ordenar, a primera hora del matí d’aquell primer d’octubre, que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es dirigissin als col·legis electorals en veure la suposada “inacció” dels Mossos d’Esquadra. Això va suposar “trencar la coordinació” amb els Mossos, però “conservar la comunicació” amb el cos, principalment amb el comissari Ferran López, a qui no considerava “la mà dreta” de Trapero ni que li hagués ocultat la veritable actuació de la policia catalana.
De los Cobos ha volgut refermar la idea que ell no tenia capacitat de decisió sobre l’actuació policial i menys encara sobre els Mossos, tenint en compte els debats jurídics que hi havia hagut sobre la seva figura. De fet, ha dit que tant el fiscal superior José María Romero de Tejada com la magistrada Mercedes Armas i els propis Mossos estaven d’acord en què el tinent coronel no podia donar ordres als cossos policials.
De los Cobos diu que hi havia “desconfiança” amb els Mossos
En respostes a la defensa de Josep Lluís Trapero, De los Cobos ha insistit a assegurar que l’actuació dels cossos estatals estava prevista que fos a requeriment dels Mossos, com s’havia acordat amb la fiscalia, tot i que la interlocutòria del TSJC donava el mateix paper als tres cossos policials. No obstant, ha dit que hi havia “desconfiança” amb la policia catalana, per l’actitud del major Trapero i les declaracions públiques del Govern.
Per això, van mantenir l’esperança en l’actuació dels Mossos fins l’últim moment: “Esperàvem que no posessin tota la carn a la graella, però no pas que deixessin la graella sense carn”, ha revelat. El diumenge 1, al matí, al veure que els antiavalots dels Mossos no tancaven cap escola, De los Cobos es va reunir amb Nieto i els caps de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya i van arribar a la conclusió que havien de passar al “pla B”, a l’actuació sense requeriment de la policia catalana. L’ordre, però, la va donar Nieto.
“Li vam donar moltes voltes, va ser una decisió difícil i teníem dubtes que si els Mossos coneixien on operàvem, arribaria als manifestants, com va passar“, ha explicat. Per això també van decidir donar la mínima informació als Mossos. El que no ha sabut explicar és per què l’aleshores delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va fer una roda de premsa a mig matí dient que els cossos estatals havien actuat a requeriment dels Mossos.
De los Cobos ha justificat l’actuació policial de l’1-O
De los Cobos ha dit que no va demanar al fiscal superior ni a la magistrada del TSJC Mercedes Armas que apartessin Trapero. El que sí que va demanar a Armas, el 28 de setembre a la tarda, després de la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat, és que modifiqués la interlocutòria del dia 27 deixant clar que s’havia d’impedir el referèndum, ja que els Mossos i el Govern destacaven molt l’incís que s’havia de fer preservant la convivència ciutadana. Armas li va respondre que no canviaria la interlocutòria. Segons De los Cobos, la policia ha d’actuar amb proporcionalitat, oportunitat i congruència, però no ha de fer servir la força només si es veu atacada violentament, sinó també per fer complir mandats judicials, com era el cas.
La resta de defenses, de Cèsar Puig i Pere Soler, no han formulat preguntes. La vista continuarà aquest dimecres amb el testimoni del comissari dels Mossos Ferran López, mà dreta de Trapero durant aquella època i cap del cos durant el 155.
