PERE SENSERRICH, exbomber "Em dic Pere Senserrich Junyent, vaig treballar durant 41 anys de bomber i 53 de paleta, feia les dues coses. En comptes de fer vuit hores cada dia, en feia 15, 16, 17, depèn, i dormia poc. Doncs és clar, llavors guanyava una misèria de bomber i una misèria de paleta. Agafaven quasi tot Catalunya els Bombers de Barcelona, no n'hi havia de bombers. Abans teníem una roba que no valia res, una roba normal. Ara tenen uns equips de roba especial. La meva dona, en pau descansi, m'havia rentat de vegades un vestit tot ple de sang de qualsevol i ho havia de rentar, encara no tenia rentadora, ho havia de rentar a mà. Després tenen molt bons cotxes, tenen molt bon material, tenen de tot. I jo, content que tinguin de tot. La millor feina és quan anaves a algun lloc i podies treure'n gent viva. Vam passar un disgust, no jo, tots els bombers. Allà a Torre Baró, que la companyia d'electricitat, ja fa anys d'això, va deixar una bastida d'aquestes metàl·liques a vora d'una torre metàl·lica d'electricitat i hi havia 14 nanos, tots carbonitzats, van quedar carbonitzats. Jo vaig veure tots els bombers, que sempre anaven 15 o 16 bombers, tots plorant, jo també. El mes de juny vaig complir 100 anys. Jo no volia que em fessin res, vaig entrar al Saló de Cent, no sé amb quants no, ho van fer perquè era el primer bomber de Barcelona que ha arribat a tenir 100 anys, no n'hi ha cap més encara."
