MARTA PRAT, barcelonina a París "No es torna ben bé a la normalitat, es torna a la feina. La normalitat serà difícil recuperar-la. Hi ha molts més cotxes de l'habitual i menys gent al metro. Al bus hi havia un silenci una mica glacial. Però jo mateixa avui he agafat un altre itinerari per venir a la meva escola." LAIA SERRA, enginyera a París "Tots intentàvem tornar a la normalitat però una normalitat una mica tensa. Tots estàvem i estem encara amb el cor encongit. I el moment d'arribar a la feina no sabíem si trobaríem tothom." DANI VILLAR, professor de castellà a París "El fet que hi hagi tota la policia desplegada i l'exèrcit fa que es visqui amb una situació de tensió. Hem intentat fer totes les classes amb normalitat però es notava que els alumnes també volien parlar del tema perquè, qui més qui menys, tothom té coneguts, familiars o amics que els ha tocat de prop."
“No es torna ben bé a la normalitat, es torna a la feina. La normalitat serà difícil recuperar-la”, afirma Marta Prat, una barcelonina resident a París. Aquesta frase resumeix bé com s’ha despertat la capital francesa en el primer dia laborable després d’uns atemptats que van provocar 132 morts. Als carrers continua la presència policial i, tot i que la majoria de museus i punts culturals més importants de París han reobert, espais com la Torre Eiffel o el zoo es mantenen tancats. “Hi ha molts més cotxes de l’habitual i menys gent al metro; i al bus hi havia un silenci glacial”, explica Prat, que confessa que ha canviat el seu itinerari quotidià per evitar metro i estacions de trens amb més aglomeracions.
Dani Villar, professor de castellà a París, ha explicat que “el fet que hi hagi tota la policia i l’exèrcit desplegats fa que es visqui amb una situació de tensió”, que augmenta tenint en compte l’alerta que s’esperen més atemptats. A l’institut on treballa Villar s’ha intentat fer totes les classes amb normalitat, però a la pràctica, les lliçons habituals han donat pas a converses sobre els atemptats. “Es notava que els alumnes també volien parlar del tema perquè, qui més que menys, tothom té coneguts, familiars o amics a qui ha tocat de prop” l’atac, afirma Villar.
Helena Badell, professora de la Sorbona de París, explica que aquest matí “a la universitat hi havia molt poca gent però s’anaven fent classes” i a les 12 h s’ha fet un minut de silenci i “s’han encès espelmes davant de la fotografia d’un estudiant mort”. Afirma que aquest dilluns “les meves dues classes han estat anul·lades”: en el primer cas ha estat una petició dels estudiants i, en el segon, només hi havia la meitat de l’alumnat i no han pogut fer-la. Tot i així, Badell remarca que “intentarem fer vida normal”.
A l’empresa de l’enginyera Laia Serra a París, aquest dilluns han aprofitat que revisar la seguretat de totes les portes. Serra diu que s’ha intentat tornar a la normalitat però amb certa tensió i amb el “cor encongit” perquè “al moment d’arribar a la feina no sabíem si trobaríem tothom“.
